Al final, el debat sobre el nostre dret a decidir és un enfrontament entre un poble que vol ser lliure a través de la democràcia contra una gent que vol, a través de la legalitat, manipular i controlar el poble.
Quan surto del teatre després d’una representació d’‘Un enemic del poble’ sempre em sento mentalment segrestat per Ibsen; obligat a qüestionar l’essència mateixa de la democràcia. Aquesta dramatúrgica confrontació entre la ciència i la voluntat popular ens demostra que allò que estableixen les lleis i la voluntat dels qui tenen la capacitat d’aplicar-les no sempre es correspon amb allò que és necessari i de justícia.
Una visió obsessiva de la legalitat argumentaria que aquestes contradiccions entre lleis i justícia no existeixen, i que allò que és legal és just per definició, i que, per torna, tot l’il·legal és injust. Afortunadament, la història està plena d’exemples que demostren que, sovint, la justícia necessita sotmetre la legalitat per poder existir.
En el procés català cap a la independència, aquest debat es torna obrir amb força quan la legalitat espanyola vigent es confronta a la voluntat d’una gran majoria dels catalans de votar per decidir el nostre futur com a poble. Els catalans esgrimim arguments històrics, culturals, econòmics i de drets humans fonamentals per defensar el nostre desig de VOTAR !
Els espanyols responen amb articles de la constitució del 78.
Però són les seves actituds accessòries les que demostren la seva manca de legitimitat moral. D’aquestes n’hi ha molts exemples, però cap de tan clar com l’anunciada maniobra de presentar una moció de censura contra el president Mas per endarrerir la data de les properes eleccions.
Aquesta estratègia és legal, sí, però està absolutament mancada de cap fonament que no sigui fer descarrilar unes eleccions convocades legalment per atendre el dret fonamental dels catalans d’escollir els nostres dirigents. I això demostra com, per als polítics del PP, les lleis i les normes no són més que eines per manipular la els esdeveniments al seu favor.
El Partit Popular entén el sistema legal com un instrument al seu servei, no com una bastida de normes dissenyada per defensar la voluntat del poble (sigui el poble que sigui), i per tant adaptable. Aquells que només poden oferir un llistat d’articles com a resposta a un debat tan ric com el de la independència de Catalunya, són els que no dubtaran en modificar aquests articles a cuita-corrents si això els permet millorar el seu grau de control de tots els espanyols.
Perquè al final el debat sobre el nostre dret a decidir és un enfrontament entre un poble que vol ser lliure a través de la democràcia contra una gent que vol, a través de la legalitat, manipular i controlar al poble.
Lluis Ribas de Pouplana és investigador ICREA i investigador principal a l’Institut de recerca Biomèdica de Barcelona. És fundador i CSO de l’empresa Omnia Molecular. Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Bioquímica per la Univesitat d’Edimburg i ha fet una estada postdoctoral al Massachusetts Institute of Technology.
