Catedràtic del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Grup de Topologia Algebraica.
.
.
.
Alegret, Marta (1)
Alegret, Marta (2)
Llicenciada i Doctora en Farmàcia. Professora de Farmacologia del Grau de Farmàcia, Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en l’estudi dels mecanismes moleculars que relacionen el consum de dietes riques en sucres amb les malalties metabòliques.
Alvarez i Ribes, Sílvia (1)
Alvarez i Ribes, Sílvia (2)
Alvarez i Ribes, Sílvia (3)
Alvarez i Ribes, Sílvia (4)
Alvarez i Ribes, Sílvia (5)
Alvarez i Ribes, Sílvia (6)
Alvarez i Ribes, Sílvia (7)
Consultora de Redacció Formal/Acadèmica i Tutora de Tècniques d’Estudi a The University of Edinburgh i Queen Margaret University, també a Edimburg, des de 2006.
.
Doctor en Filosofia, professor d’Història de les Idees Estètiques i director del Màster en Comunicació i Crítica de l’Art a la Universitat de Girona. Actualment és també director del Programa d’Estudis Independents del MACBA. Ha estat professor de doctorat a l’Iberian and Latin American Cultures de la Universitat de Stanford (Califòrnia, EUA), a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Les seves investigacions recents estan centrades en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, amb especial atenció a les teories sorgides en el marc posterior a 1967 i a les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys. Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical. És membre del consell assessor del suplement “Cultura/s” de La Vanguardia i conseller electe pel Parlament de Catalunya del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
Professor agregat (UB). La seva recerca es centra en l’estudi de la diversitat biològica. Té una dilatada experiència com investigador postdoctoral a diferents universitat dels EUA i del Regne Unit. Ha estat professor ICREA acadèmia i és investigador principal del grup de recerca en Sistemàtica i Evolució Zoològica. Actualment és professor visitant a la Harvard University, EUA.
Àvila, Conxita (1)
Àvila, Conxita (2)
Investigadora i professora de Biologia Animal a la Universitat de Barcelona. Treballa en la biologia i ecologia dels organismes que habiten els fons marins, a latituds temperades, tropicals, i sobretot antàrtiques. Ha estudiat les interaccions entre organismes regulades per productes naturals i el possible ús d’aquestes molècules úniques com a productes bioactius útils per als éssers humans.
Vicerectora de Planificació Estratègica i Recerca, Universitat Oberta de Catalunya.
.
.
.
Professor d’investigació ICREA al Department de Producció de Remugants de l’IRTA, departament fundat i dirigit per ell fins al 2016.
.
.
Baguñà, Jaume (1)
Baguñà, Jaume (2)
Baguñà, Jaume (3)
Catedràtic Emèrit de Genètica de la Universitat de Barcelona. Ha estat cap dels Grups Genètica del Desenvolupament i Evolució i Desenvolupament de 1990 a 2012. Baguñà va rebre l’any 2000 la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya.
Professor d’Investigació ICREA a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
Físic. Doctor en Enginyeria de Computadors. Rector de la Universitat de Girona (2002 – 2005).
Bertranpetit, Jaume (1)
Bertranpetit, Jaume (2)
Catedràtic de Biologia a la Universitat Pompeu Fabra. Fundador de la Unitat de Biologia Evolutiva en el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut d’aquesta Universitat. Ha estat director d’ICREA (Institució Catalana per a la Recerca i Estudis Avançats) des de 2007 fins 2015. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
Borràs, Gabriel (1)
Borràs, Gabriel (2)
Llicenciat en biologia. La seva vida professional l’ha dedicada al món de l’aigua; des de l’any 1992 que ingressà a l’Agència Catalana de l’Aigua fins al març de 2011 ha treballat en la depuració d’aigües residuals i en la planificació de l’aigua a Catalunya. Des de fa sis anys és el responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya i coordinador tècnic del projecte Life MEDACC.
Bosch, Quim (1)
Bosch, Quim (2)
Bosch, Quim (3)
Bosch, Quim (4)
Bosch, Quim (5)
Bosch, Quim (6)
Doctor en Física pel Trinity College Dublin i màster en Comunicació Científica per la UPF-BSM. Gerent de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i divulgador científic. Traductor al català del programa HiRISE Beautiful Mars, primer -i fins ara únic- recurs en català d’una missió activa de la NASA, i autor del conte Take, el fotó. @quimbosch
Catedràtic de matemàtiques a la UAB i actualment director del Centre de Recerca Matemàtica. Li fou atorgada la Distinció de la Generalitat per a la Recerca Universitària el 2000 i la Medalla Narcís Monturiol el 2012. És també acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Professor Associat al Departament d’Estadística de la Universitat de Barcelona. Expert en Bioinformática, Bioestadística i Recerca sobre el Càncer
Canela, Enric I. (1)
Canela, Enric I. (2)
Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de Barcelona. És director de l’Escola de Doctorat i vicerector de Política Científica de la Universitat de Barcelona. És un dels promotors de la iniciativa Deu mil a Brussel·les per l’Autodeterminació.
Carbonell i Esteller, Eduard (1)
Carbonell i Esteller, Eduard (2)
(Barcelona, 1946) Catedràtic d’Història de l’Art Medieval de la Universitat de Girona i Vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya. Especialista en patrimoni cultural i museologia. Entre 1988 i 1994 fou Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i entre 1994 i 2005 Director del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i director en funcions de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Té un ampli bagatge en la recerca sobre evolució humana, fet que l’ha portat a viatjar pels cinc continents. És autor de nombrosos llibres per a tot els públics i d’articles d’impacte científic.
Metge, doctor i especialista en Microbiologia. Fa 20 anys que fa recerca a la Unitat de Tuberculosi Experimental a l’Hospital Germans Trias i Pujol. És co-fundador de les “spin-offs” Archivel Farma i Manremyc per desenvolupar la vacuna RUTI i el suplement alimentari Nyaditum resae.
.
Professora Titular de Biologia Animal a la Universitat de Girona (UdG). Treballa a la UdG des de l’any 1984. Imparteix docència en el Grau de Biologia i en el màster oficial de Canvi Ambiental: Anàlisi i Gestió. Coordinadora del programa de doctorat en Medi Ambient. Línies de recerca: Ictiologia marina, biologia i pesca. Més informació aquí.
Casals, Alícia (1)
Casals, Alícia (2)
Catedràtica de la UPC. Ha participat en la creació de dues empreses, spin-off, EROVI (1989) i Rob Surgical Systems (2011). Càrrecs internacionals de diferents nivells de responsabilitat: Membre fundadora (2001) de la xarxa d’Excel·lència Europea, EURON (EUropean RObotics Network). Fundadora el 2001 i Presidenta del Jurat del Georges Giralt PhD Award (2001-2008), i càrrecs a la IEEE Robotics and Automation Society. Premi Internacional de Tecnologia, Barcelona 1992 i Medalla Narcís Monturiol, 1999. Des de 2007 és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i actualment presidenta de la secció de Ciències i Tecnologia.
Professor d’investigació ICREA a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, on lidera el grup de Nanofísica d’Òxids. Quan no treballa en la física dels nanomaterials, li agrada jugar al ping pong (mediocrement), escalar (acceptablement), i tocar l’ukelele (terriblement).
Professor agregat (Departament d’Electrònica, UB) i professor ICREA Acadèmia. Guardó Antoni Caparrós (2008) de transferència tecnològica. Coordinador del Doctorat en Nanociències de la Universitat de Barcelona i coordinador del Doctorat Industrial en Materials, Nanotecnologies i Processos Industrials (UB, +UPC, +UAB, +UdG, +UVic, +URV).
Biòloga per la Universitat de Barcelona i des de 1998 professora de Genètica i Biotecnologia a la Universitat de Copenhague, a Dinamarca.
.
.
Enginyer de Telecomunicacions. Actualment és inspector de telecomunicacions en matèria de mitjans de comunicació audiovisual (interí al Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya).
.
Comas, Xavier (1)
Comas, Xavier (2)
Llicenciat en economia per la UAB i doctor per The Johns Hopkins University. Des del 1977 viu als Estats Units. Ha estat prop de 25 anys al Banc Interamericà de Desenvolupament (Washington) amb diversos càrrecs, inclosos el d’assessor del president i cap de la Institutional Capacity of the State Division.
Científic Titular a l’Institut de Química Avançada de Catalunya, del CSIC. Treballa en la modelització de la dinàmica de biomolècules.
(Barcelona, 1959) Catedràtic de Física Aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya. Llicenciat a la UB i Doctor per la UPC, treballa en el estudi de les propietats tèrmiques, mecàniques i estabilitat dels vidres metàl•lics. Actualment és director del Departament de Física de la UPC, membre del Consell de Govern i membre de la Junta de Personal Docent i Investigador Funcionari. És membre de la Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPC
Professora a la Université de Paris 1 Panthéon-Sorbonne, Institut d’Etude du Développement Economique et Social (IEDES). Treballa en història i sociologia de les estadístiques elaborades per les organitzacions intergovernamentals i supranacionals així com sobre l’activitat tècnica internacional i transnacional en general. Les seves àrees principals de recerca són la població, l’educació i l’economia. Està interessada sobre tot en l’impacte de la producció quantitativa en el debat públic i en la transformació de la presa democràtica de decisions
Assessora a la Direcció General de Recerca (Generalitat de Catalunya). Dra. en Biologia Molecular, M. Comunicació Científica. Ha fet recerca a Catalunya, França (Lilla) i els EUA (CWRU, Cleveland). Editora científica i articulista. Traductora per a Beautiful Mars (NASA).
Investigador postdoctoral a la University of British Columbia (Vancouver, Canadà) amb una beca Marie Curie de la Unió Europea. Desenvolupa la seva recerca en el camp de l’ecologia i evolució de microorganismes.
Investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de la Universitat de Maastricht. La seva carrera científica s’ha centrat en l’estudi de les malalties neuronals des d’un punt de vista epigenètic, especialment d’aquelles altament afectades per l’ambient i les experiències vitals, com la depressió i l’Alzheimer. Durant la seva etapa postdoctoral al Max Planck Institute of Psychiatry, una part important del seu temps ha estat dedicat a impulsar iniciatives orientades a la política científica i la divulgació. Twitter: @DrRaulDM
Vicerectora d’Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora de lògica matemàtica, investigadora vinculada a l’Institut d’Intel·ligència Artificial (CSIC). Fa recerca en lògiques fuzzy, intel·ligència artificial i les seves aplicacions a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitats. Va ser investigadora al CNRS (Équipe de Logique Mathématique, Université de Paris 7).
de Yzaguirre, Lluís (1)
de Yzaguirre, Lluís (2)
Doctor en Filologia i Professor Titular d’Universitat, del Departament de Traducció i Filologia de la Universitat Pompeu Fabra. Adscrit a l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Director del Laboratori de Tecnologies Lingüístiques i cap de la Unitat de Recerca en Enginyeria Lingüística (IULA-UPF). Professor als cursos de tercer cicle de l’IULA, d’estàndard oral als estudis de Comunicació Audiovisual, i de Tradúctica a la Facultat de Traducció i Interpretació
Investigador de l’IRTA i director del Subprograma de Seguiment del Medi Marí a Sant Carles de la Ràpita. Es dedica a la recerca dins l’àmbit de les toxines marines i és responsable del programa de seguiment de la qualitat de les aigües a les zones de producció de mol·luscs a Catalunya. Té un doctorat en toxicologia per la Universitat de París 7, i ha desenvolupat la seva carrera investigadora als Estats Units, França, Canadà, Galícia i Catalunya.
Catedràtic Distingit d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Dirigeix la Càtedra UNESCO de Privadesa de dades i és expert en seguretat i privadesa de la informació. Ha rebut el Premi ICREA Acadèmia (2008 i 2013) i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2012). És Fellow de l’IEEE i membre de l’Academia Europaea.
Catalana i Doctora en Farmàcia, Màster en Bioinformàtica. Catedràtica de Farmacologia, Universitat de Barcelona. Centra la seva recerca en la neuropsicofarmacologia dels derivats amfetamínics.
.
.
Director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (IDIBELL), Professor de Genètica (UB) i Professor d’Investigació de l’ICREA. Ha treballat a Barcelona, Escòcia, Estats Units i Madrid. Autor de més de quatre cents manuscrits originals en l’àmbit de les ciències biomèdiques, i membre de nombroses societats científiques internacionals, d’editorials. Ha rebut nombrosos premis incloent el Primer Premi en Investigació Bàsica a la Universitat Johns Hopkins, World Health Summit Award i Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari de la Generalitat de Catalunya (2015).
Esteve, Joan
Catedràtic al Departament de Física Aplicada i Òptica de la Universitat de Barcelona.
.
.
.
Estivill, Xavier (1)
Estivill, Xavier (2)
Investigador Sènior del Centre de Regulació Genòmica (CRG), Professor Associat de la Universitat Pompeu Fabra i Director de la Unitat de Medicina Genòmica i Personalitzada de Salut de la Dona Dexeus.
Ezquerra, Mario (1)
Ezquerra, Mario (2)
Investigador Miguel Servet a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Barcelona), dins del grup Neurodegenerative diseases: Clinical and Experimental Research.
Fabra, Maria Lluïsa (1)
Fabra, Maria Lluïsa (2)
Fabra, Maria Lluïsa (3)
Psicòloga, doctora en Ciències de l’Educació i professora jubilada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Foguet, Francesc (1)
Foguet, Francesc (2)
Foguet, Francesc (3)
Foguet, Francesc (4)
Foguet, Francesc (5)
Foguet, Francesc (6)
(Linyola, 1971) Professor de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Especialista en teatre català modern i contemporani, darrerament ha publicat El teatro catalán en el exilio republicano de 1939 (2016), Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) (2018), i, amb Sharon G. Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016). http://gent.uab.cat/francescfoguetboreu/ca
Font i Ferré, Jordi (1)
Font i Ferré, Jordi (2)
Font i Ferré, Jordi (3)
Font i Ferré, Jordi (4)
Físic oceanògraf. Professor d’Investigació del CSIC jubilat (Institut de Ciències del Mar). Investigador Co-líder de la missió SMOS de l’Agència Espacial Europea. Premi Nacional de Cultura 2011 en Pensament i Cultura Científica. Fins 2010 presidí el Comitè de Física i Clima de l’Oceà de la Comissió Internacional per a l’Exploració Científica de la Mediterrània.
Doctor en Ciències Naturals per la Universitat de Stuttgart. Ha treballat al Max Planck Institut de Stuttgart, al Sincrotró Europeu de Grenoble, a l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Actualment és Group Leader a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2, CERCA-CSIC-BIST). Coordinador de la Sectorial ANC d’Universitats i Recerca.
Doctor en Biologia. Ha treballat a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), a l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient, a l’Ajuntament de Molins de Rei, responsable de Transferència de Tecnologia del CSIC-Catalunya. També ha treballat, com a professional liberal a 4 consultores: AMBIO, GPF, TECNOAMBIENT i TRS. He estat assessor ambiental de la CONC. Els darrers 12 anys ha treballat a l’Agència Catalana de l’Aigua en temes de participació, contaminació química de sediments de rius, i contaminació química d’aigües marines costaneres.
Economista català, considerat una de les principals figures de la nova macroeconomia keynesiana. Actualment és el director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Galí va ser esmentat com un possible guardonat del Premi Nobel 2009 en Ciències Econòmiques. Va ser un dels fundadors del Col·lectiu Wilson el novembre de 2012.
Investigador postdoctoral a l’Université Laval (Quebec, Canadà), on estudia les interaccions entre el plàncton marí i el clima.
Catedràtic de Cristal·lografia i Mineralogia de la Universitat de Barcelona.
Garcia Sevilla, Lluís (1)
Garcia Sevilla, Lluís (2)
Garcia Sevilla, Lluís (3)
Garcia Sevilla, Lluís (4)
Llicenciat i doctor en Medicina, professor emèrit de psicologia mèdica a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans en la Secció de Ciències Biològiques.
Responsable de Secretaria, Centre de Regulació Genòmica (CRG).
Alexander Agassiz Professor of Zoology in the Museum of Comparative Zoology i catedràtic al departament d’Organismic and Evolutionary Biology a la universitat de Harvard. És Membre Corresponent de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, Membre de la California Academy of Sciences, Research Associate del American Museum of Natural History de Nova York i del Field Museum of Natural History de Chicago, i Associate member del Broad Institute de Harvard i MIT. És autor o editor de quatre llibres i ha publicat més de 300 articles científics i capítols de llibre.
Guigó i Serra, Roderic (1)
Guigó i Serra, Roderic (2)
Guigó i Serra, Roderic (3)
Coordinador del Programa de Bioinformàtica i Genòmica del Centre de Regulació Genòmica i catedràtic de Bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat Premi Ciutat de Barcelona a la investigació científica els anys 2002 i 2012. Advanced European Research Grant. Premi Nacional de Recerca 2018.
Llicenciat en bioquímica i doctorat en biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a bioinformàtic al Centre de Regulació Genòmica en el desenvolupament de bases de dades i serveis web per a aplicacions biològiques. Col•labora en diferents organitzacions, com ara Amical Wikimedia, Softcatalà o la Societat Catalana de Biologia, promocionant el coneixement lliure i la implantació del català a la societat.
Actualment és Cap del Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, al Centre de Sant Carles de la Ràpita, Delta de l’Ebre. És un grup de recerca especialitzat en ecologia aquàtica, creat l’any 2005, que analitza els efectes del canvi global als ecosistemes Mediterranis. Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (1993). Especialitzat en ecologia de rius i zones costaneres, amb 28 anys d’experiència investigadora. Autor de més de 50 publicacions en revistes científiques internacionals. Membre del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible i anteriorment del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya i del Consell Rector del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Catedràtic de Química Física de la Universitat de Barcelona i Director de l’Institut de Química Teòrica on desenvolupa la seva recerca en al camp de la Ciència de Materials Computacional. Ha rebut la Distinció de la Generalitat per a la Promoció de la Recerca Universitària el 2001 i la distinció ICREA Acadèmia els anys 2009 i 2015. L’any 2004 va rebre el premi Bruker de Química Física concedit per la Reial Societat Espanyola de Química i el 2009 va ser escollit membre de la European Academy of Sciences.
Jou, David (1)
Jou, David (2)
Jou, David (3)
Jou, David (4)
Jou, David (5)
Jou, David (6)
Jou, David (7)
Jou, David (8)
Jou, David (9)
Jou, David (10)
Jou, David (11)
Jou, David (12)
Jou, David (13)
Jou, David (14)
Jou, David (15)
Jou, David (16)
Jou, David (17)
Jou, David (18)
Jou, David (19)
Jou, David (20)
Jou, David (21)
Jou, David (22)
Jou, David (23)
Jou, David (24)
Jou, David (25)
Jou, David (26)
Jou, David (27)
Professor de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Paral·lelament a la seva tasca científica (sis llibres i 240 articles de recerca), Jou ha publicat 25 llibres de poesia (en català) i 10 obres d’assaig (sobre cosmologia, mecànica quàntica, neurobiologia, matèria i materialisme, temps, ciència i religió).
Professora de Recerca ICREA i Cap del Grup de Recerca en Paleobiologia a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, és també professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona. És doctora per la Universitat d’Hamburg amb una tesi sobre l’evolució dels bòvids del Miocè de Turquia. El seu camp és la Paleobiologia evolutiva, específicament la teoria de l’evolució de Life-Histories i la seva aplicació als fòssils usant histologia òssia i dental. Dins d’aquest marc, el seu interès se centra en: tendències evolutives, ecofisiologia, l’evolució en illes i en altres ecosistemes de recursos limitats, i l’evolució del cervell i del sistema nerviós. Ha publicat els seus treballs en diverses revistes de prestigi internacional, entre elles: Nature, Science, Trends in Ecology and Evolution, PNAS, Current Biology, and Scientific Reports. Ha rebut diversos guardons per la seva tasca, d’entre els que destaca la menció especial del Premi Ciutat de Barcelona, l’any 1999; el “Premi Bartomeu Darder” de la Societat d’Història Natural de les Balears; el “Premio Paleonturología 10”; el “Premi a l’Excel•lència Investigadora 2010” UAB. La seva recerca ha rebut el suport de la fundació Wenner Gren de recerca antropològica, la National Science Foundation USA, la German Science Foundation (DFG), la Generalitat de Catalunya (DURSI) i el Ministeri d’Educació i Ciència (MINECO, CAICYT), entre altres.
(Varsòvia, 1955) Doctor en Física per la Universitat d’Essen. Expert en òptica quàntica ha treballat a les universitats de Harvard (amb Roy J. Glauber, Nobel 2005), Varsòvia, Hannover, al Comissariat de l’Energia Atòmica de Saclay, França i al Joint Institute for Laboratory Astrophysics de Boulder, Colorado. Des de 2005 és Professor ICREA i Group Leader a l’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels. Autor de més de 480 articles i 2 llibres, ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals. Actualment té una ERC Advanced Grant. És també un reputat escriptor i crític de jazz.
Doctor en veterinària (UAB), ha estat investigador a l’Scotland’s Rural College i professor convidat de la Universitat d’Edimburg. Ha treballat a l’IRTA com a becari predoctoral i a la Universitat de Warwick (Regne Unit) com a postdoctoral. Des de 2013 treballa al Roslin Institute (Edimburg, Escòcia) amb una beca postdoctoral Marie Curie. Els darrers dos anys ha viscut d’aprop el debat sobre la independència d’Escòcia i va seguir la campanya que va precedir el referèndum celebrat el passat 18 de setembre de 2014.
Professor de Recerca ICREA a l´IDIBAPS-Hospital Clínic-Univ. de Barcelona i Director del programa d’Oncologia Hepàtica i Catedràtic de Medicina a la Icahn School of Medicine at Mount Sinai, Nova York. Ha estat President de la International Liver Cancer Association. Entre els seus reconeixements destaquen l’AACR-Landon International Award, Hans-Popper International award i premi Josep Trueta. Durant els passats 20 anys ha estat investigant en recerca clínica i translacional en càncer hepàtic. Es troba entre el 1% d’investigadors més citats al món.
(Blanes, 1970) Metge, científic i escriptor. Dirigeix un grup de recerca sobre els mecanismes del càncer i l’envelliment cel•lular a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on també és professor del Departament de Biologia Molecular i Cel•lular. Ha publicat una trentena de llibres, entre ells set de divulgació científica, i col•labora regularment a diversos mitjans. www.macip.org
Malet, Antoni (1)
Malet, Antoni (2)
Malet, Antoni (3)
Catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciat en Matemàtiques (Universitat de Barcelona) i doctor en Història per Princeton University. És membre de l’Editorial Board d’Annals of Science i Historia Mathematica, i Fellow de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences. Actualment és el President de l’European Society for the History of Science (2016-2018). Investiga la història de les matemàtiques i la física i els instruments matemàtics en els segles XVI i XVII. També investiga les institucions científiques i el paper polític de la ciència en el franquisme, i llur llegat per la ciència del postfranquisme.
Mallarach, Josep Maria (1)
Mallarach, Josep Maria (2)
Mallarach, Josep Maria (3)
Mallarach, Josep Maria (4)
Doctor en Biologia-Medi Ambient i Master en Ciències Ambientals. Treballa com a consultor independent, en temes vinculats a les polítiques ambientals i de conservació del patrimoni natural i cultural, des de l’àmbit local i català fins al internacional (UICN, UNESCO). Imparteix classes en cinc universitats i és autor o coautor d’una vintena de llibres i nombrosos articles científics i divulgatius.
Mancho, Carles (1)
Mancho, Carles (2)
Mancho, Carles (3)
(Barcelona, 1970) és doctor per la UB l’any 2003 i IXè Premi Claustre de Doctors. Becari a la Real Academia de España a Roma l’any 2005. Des de l’any 2008 és professor titular d’Història de l’Art de l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana. Fundador i primer director (2008-2015) de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la UB. Actualment és director del Doctorat en Cultures Medievals d’aquesta universitat. Ha dirigit la col•lecció LLiçons/Lessons de Publicacions i Edicions UB, i dirigeix la col•lecció IRCVM-Medieval Cultures a Viella (Itàlia). També és fundador de SVMMA Revista de Cultures Medievals. Les seves recerques actuals se centren en: les decoracions murals d’època carolíngia, la relació entre suport, text, decoració i percepció en l’edifici religiós medieval, i en la relació entre memòria, realitat artística i epistemologia. IP del darrer projecte del grup de recerca Ars Picta, al qual pertany des de l’any 1996. Entre les seves publicacions destaquen: La peinture murale du haut Moyen Âge en Catalogne ( IXe-Xe siècle), Turnhout, 2012; El paper de l’artista en l’art medieval, Barcelona, 2011.
Director general de Recerca (SUR, Departament d’Economia i Coneixement). Llicenciat en física per la UB, doctor en enginyeria informàtica per la URL i diplomat en direcció general per IESE. Director de programes de la Fció. Politècnica de Catalunya, de l’Oficina d’R+I de la URL i professor de l’Escola d’Enginyeria la Salle.
Doctor en Microbiologia per la UB i MBA per ESADE. Professor associat de la UAB. Actualment dirigeix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR).
llicenciat en Biologia, membre del Dpt. d’Ecologia de la UB, on llegirà el doctorat aquest any. Professor de Fotografia a la UNESCO, Centre de Tecnologies Avançades, Sonimag, Nikon school, la plataforma Witcamp i diversos museus i universitats, incloent internacionals. És fundador de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i d’International Wildlife Photography Society. Ha participat en 30 congressos de 10 països i en 8 exposicions, algunes inaugurades al Museu de la Ciència. Té un arxiu de 80.000 imatges de natura, macro, paisatge i fauna, aconseguint 15 premis. És autor de 12 llibres, 200 articles i diversos capítols d’enciclopèdies, tant d’investigació com de divulgació científica. Ha participat en programes de TV i és assessor científic de revistes, editorials i de National Geographic.
Professor Titular de la Universitat de Barcelona i director del Grup Internacional de Recerca ‘Cultura, Història i Estat’ (GIRCHE) i de l’Open Network for Postdisciplinarity and Macrophilosophy (OPEN-Filosofia). Premi Prat de la Riba (IEC). Ha encunyat el terme “macrofilosofia” (processos de llarga durada que uneixen interdisciplinàriament les vessants filosòfiques, epistemològiques, sociològiques i polítiques dels grans moviments culturals i dels trencaments en les mentalitats socials.)
Messeguer i Peypoch, Àngel (1)
Messeguer i Peypoch, Àngel (2)
Messeguer i Peypoch, Àngel (3)
Messeguer i Peypoch, Àngel (4)
Professor d’Investigació del CSIC adscrit a l’Institut de Química Avançada de Catalunya. En va ser director entre el 2005 i el 2012. Cap del grup de Química Bioorgànica d’aquest Institut, treballa sobre les aplicacions de la química mèdica al descobriment de fàrmacs. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
(Alcoi, 1968) Professor Agregat de Microbiologia a la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de València (1991) i Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (2002). La seva recerca se centra en la genètica de poblacions, taxonomia, filogènia i factors de virulència bacterians i, recentment, en l’estudi de marcadors de virulència d’Helicobacter pylori.
Miralda, Jordi (1)
Miralda, Jordi (2)
Miralda, Jordi (3)
Doctor en astrofísica (U. Princeton), ha estat investigador postdoctoral a la U. Cambridge i a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton i Professor a la U. Pennsylvania i la Ohio State U. Actualment és Professor ICREA a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona.
Enginyer industrial. Va participar en la creació del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica. Director fundador de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) del 1982 fins al 2014, any en què es creà l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), del qual ha estat el director general fins al febrer de 2017.
Professor d’investigació ICREA, Professor de genètica de la UPF, director del Grup de Recerca en Genòmica Evolutiva de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF) i cap de grup al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Dirigeix el node de Genètica de Poblacions de l’Institut Nacional de Bioinformàtica (INB) i el projecte EGA (Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma).
Pelegrí i Llopart, Josep Lluís (1)
Pelegrí i Llopart, Josep Lluís (2)
Professor d’investigació del CSIC. Ha treballat a Petróleos de Venezuela, Old Dominion University, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i University of Wisconsin. Des de 2003 treballa a l’Institut de Ciències del Mar, on actualment coordina el grup d’Oceanografia Física i Tecnològica i les activitats de formació acadèmica del centre.
Perelló-Sobrepere, Marc (1)
Perelló-Sobrepere, Marc (2)
Doctor en Comunicació per la Universitat Ramon Llull (URL) i professor a la Universitat International de Catalunya (UIC) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat investigador visitant a la City University London i la Universitat de Copenhagen. La seva recerca se centra en comunicació digital i activisme polític, especialment en xarxes socials massives i el seu ús polític i social.
Historiadora mexicana. Professora de Pensament Contemporani a la FPCEE, Blanquerna (URL). Investigadora del Grup de Recerca Parella i Familia (Blanquerna) i del Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere (UB). Membre d’ACAL, Associació Catalanista d’Amèrica Llatina.
Poch, Rosa Maria (1)
Poch, Rosa Maria (2)
Catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida. Enginyera Agrònoma (UPC) i Doctora en Ciències del Sòl per la Universitat de Gant (Flandes). La seva recerca s’orienta a la micromorfologia aplicada a la gènesi i al maneig dels sòls.
Puig, Pep (1)
Puig, Pep (2)
Puig, Pep (3)
Doctor en Enginyeria Industrial. Vicepresident d’Eurosolar. Membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear. Professor a la UAB (1979-2012). Membre d’Alternativa Verda i Candidat núm. 24 de Junts x Catalunya el 21D a la circumscripció de Barcelona.
Pujade i Villar, Juli (1)
Pujade i Villar, Juli (2)
Pujade i Villar, Juli (3)
Pujade i Villar, Juli (4)
Pujade i Villar, Juli (5)
Professor Titular de la Universitat de Barcelona i acreditat a catedràtic d’Universitat des del 2012. Taxònom d’himenòpters parasitoids, Llicenciat (1982), en Grau (1983) i Doctor (1991) en Biologia per la UB. Va obtenir el premi extraordinari de Doctorat concedit per la UB (1991). Ha estat cap de Grups de Recerca de projectes plurinacionals des del 2004 fins l’actualitat. Ha publicat més de 400 treballs en revistes científiques, llibres o capítols de llibre.
(Figueres, 1960). Doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és autor de El descrèdit de la història (1993), de Ferran Soldevila i els fonaments de la historiografia catalana contemporània (1995) i Història i reconstrucció nacional (2003). Professor al Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dirigir els volums L’exili català de 1936-39. Un balanç (2003) i Història, memòria i identitat (2006). Codirector del Diccionari d’historiografia catalana (2003). Coautor, amb Albert Balcells i Santi Izquierdo, de la Història de l’Institut d’Estudis Catalans (2002-2007) i amb Felip Solé publicà Exilis (2007). Conjuntament amb Jaume Santaló feren el projecte museològic i museogràfic del Museu de l’Exili de La Jonquera (2002-2007). Fou director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà (2004-2005) i Coordinador de l’Àrea d’Història i Pensament Contemporani de la Generalitat de Catalunya (2005-2007). El 2009 va comissariar l’exposició El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936), i el 2014 l’exposició 300 onzes de setembre del Museu d’Història de Catalunya. El 2015 publicà Tres imprescindibles: F. Soldevila, J. Vicens Vives i P. Vilar (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) i l’aplec d’articles polítics de F. Soldevila Per un poble normal (RBA). El 2016, junt amb Josep Santesmases, dirigí el Diccionari de diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), obra en format electrònic impulsada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Diputació de Barcelona. El mateix 2016 publicà Josep Tarradellas. El retorn del president (juny-setembre 1977) (Ed. DAU).
Catedràtic d’universitat, adscrit al Departament de Medicina i Cirurgia Animals de la UAB, amb docència a la Facultat de Veterinària. Diplomat Europeu en Patologia Animal, especialitzat en Neuropatologia veterinària. Línies de recerca: malalties degeneratives i envelliment animal; neuroncologia veterinària; malalties priòniques; neuropatologia comparada; dret animal..
Nascut l’any 1954 a San Francisco, Califòrnia, treballa des de 1994 a la Universitat de Vic, on dóna classes de traducció i estudis anglesos. La seva traducció de Canigó de Verdaguer, Mount Canigó: A tale of Catalonia (Tamesis/Barcino, 2015) va ser guardonada amb el Premi Crítica “Serra d’Or” 2016 de Catalanística; volum precedit pel seu Selected Poems of Jacint Verdaguer. A Bilingual Edition (University of Chicago, 2007), la primera antologia que recull, en anglès, la poesia de l’insigne poeta català.
Catedràtic de Filologia Grega de la Universitat de València. Autor de manuals universitaris per als estudiants de filologia grega en matèria de religió i mitologia; teoria i història literària; i sintaxi. Impulsor a la Universitat de València dels estudis de religió, des de l’any 1996, i de recepció de la literatura, des del 2005.
Requejo, Ferran (1)
Requejo, Ferran (2)
Requejo, Ferran (3)
Requejo, Ferran (4)
Requejo, Ferran (5)
Requejo, Ferran (6)
Requejo, Ferran (7)
Requejo, Ferran (8)
Requejo, Ferran (9)
Requejo, Ferran (10)
Requejo, Ferran (11)
Catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Ha estat director del Màster en Democràcies Actuals. Premi Rudolf Wildenmann (ECPR), 1997; Premi Ramon Trias Fargas, 2002; Premi Associació Espanyola de Ciència Política al millor llibre publicat, 2006.
Catedràtic de Literatura Comparada, Universitat de Stanford; director de l’Iberian Studies Program, Freeman Spogli Institute for International Studies. Diversos premis (Serra d’Or 2009; Menció honorífica al Katherine Singer Kovacs Prize de la Modern Language Association; Premi Joan B. Cendrós d’Omnium Cultural i Premi de la Institució de les Lletres Catalanes a la crítica literària…)
Catedràtica d’Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona.
.
.
Ribas de Pouplana, Lluís (1)
Ribas de Pouplana, Lluís (2)
Investigador ICREA i investigador principal a l’Institut de recerca Biomèdica de Barcelona. És fundador i CSO de l’empresa Omnia Molecular. Llicenciat en Biologia per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Bioquímica per la Univesitat d’Edimburg i ha fet una estada postdoctoral al MIT.
Roca, Mònica (1)
Roca, Mònica (2)
Enginyera de Telecomunicacions (UPC). Fundadora i directora del grup d’empreses isardSAT, amb seus a Catalunya, Anglaterra i Polònia. Recerca en observació de la Terra processant dades de satèl.lits. Ha treballat al centre ESTEC de l’Agència Espacial Europea (ESA) a Noordwijk, Holanda, on va exercir com a responsable del sistema del radar altímetre a bord del satèl.lit europeu EnviSat.
Rodriguez Arias, Miquel Àngel (1)
Rodriguez Arias, Miquel Àngel (2)
Actualment, fundraiser and project manager a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona. Ha treballar en aspectes relacionats amb la gestió i el desenvolupament institucional en pràcticament tots els tipus d’institucions que formen part del sistema de recerca català: un departament universitari, un parc científic, un institut CERCA i ara un centre del CSIC.
(Alforja, 1962) va estudiar física a la UAB. És professora d’investigació del CSIC a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona. La seva especialitat és en el camp dels nanomaterials funcionals. Ha viscut i treballat a Suècia, Estats Units, Polònia i Bèlgica.
Catedràtic emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona. Especialista en biologia i ecologia d’organismes i comunitats bentòniques marins, aspectes sobre els quals ha publicat una dotzena de llibres, així com articles en diverses revistes científiques. El seu camp de treball també s’ha centrat en la conservació de la natura i l’ecologia general. Actualment és President de l’Institut d’Estudis Catalans i ha estat Rector de la Universitat Catalana d’Estiu.
Roura, Pere (1)
Roura, Pere (2)
Roura, Pere (3)
Roura, Pere (4)
(Sant Feliu de Pallerols, 1961) Catedràtic de Ciència dels Materials a la Universitat de Girona. Llicenciat per la UB va fer la tesi doctoral sobre materials semiconductors a cavall entre la UB i l’INSA de Lyon. La seva especialitat és l’anàlisi tèrmica de materials. Actualment col·labora amb l’Institut de Ciència dels Materials de Barcelona (ICMAB) en l’optimització dels processos de síntesi de capes de superconductor d’alta temperatura.
(Girona, 1968). Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i especialista en l’anàlisi i gestió de la ciència i la tecnologia. La seva faceta com a investigador l’ha dut a interessar-se per l’anàlisi de l’activitat científica i la bibliometria, camp en el què ha dirigit diversos projectes de recerca. Com a gestor, ha estat secretari del Consell Social de la Universitat de Girona i del Parc Científic i Tecnològic de la mateixa universitat. Ha estat director adjunt a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) (2005-2009) i adjunt al director general de Recerca (2009-2011) de la Generalitat de Catalunya. Des de març de 2011 és director de la Institució dels Centres de Recerca de Catalunya .
Sales, Ton (1)
Sales, Ton (2)
Sales, Ton (3)
(Lleida, 1945). Enginyer industrial i doctor en informàtica. ‘Systems engineer’ d’IBM del 1970 fins al 1978, any en què es va unir a la recentment creada Facultat d’Informàtica de Barcelona, al departament d’Informàtica Teòrica. Va ensenyar Àlgebra, Anàlisi i Autòmats i Llenguatges Formals, tant a la FIB com a la secció d’Informàtica de la UAB i a l’Escola d’Arquitectura (UPC). El 1983 va passar a ser professor titular de l’area de Lògica i Intel•ligència Artificial al departament de Llenguatge i Sistemes Informàtics de la UPC.
Doctor en Ciències Químiques, oceanògraf i Professor d’Investigació de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC. Es dedica a l’estudi de les relacions entre oceans, atmosfera i clima. Té una llarga trajectòria en associacionisme, i escriu en hores mortes. És membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya.
Catedràtic de la UB. Ha estat director del Departament d’Estructura i Constituents de la Matèria de la UB, especialista en Física de Partícules i Cosmologia. Els seus treballs científics han rebut reiteradament Menció d’Honor (la darrera vegada, aquest mateix any 2015) per part de la Gravity Research Foundation dels Estats Units. Ha estat també distingit com a Outstanding Referee de les revistes científiques de la American Physical Society, editora de Physical Review i Physical Review Letters, revistes de Física de les de major prestigi del món.
Investigador de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi i catedràtic de Química de la UdG. Ha estat director de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi, director del departament de Química i director de l’Escola de doctorat. Distinció ICREA Acadèmia (2009 i 2014). Premi Química Física concedit per la Reial Societat Espanyola de Química (2013).
Solé i Casals, Jordi (1)
Solé i Casals, Jordi (2)
Catedràtic del Departament d’Enginyeries de la UVic-UCC. Doctor Enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i Llicenciat en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment dirigeix el Grup de Tractament de Dades i Senyals. Els seus treballs de recerca se situen dins del domini del processament de senyal i les neurociències, amb aplicacions al processament de veu, processament de senyals biomèdics, classificació i reconeixement de patrons.
Llicenciat en física i biologia i doctor en física. Actualment és investigador ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el Complex Systems Lab. Es tambè catedràtic extern del Santa Fe Institute (New Mexico, USA). El seu treball ha rebut diverses distincions, incloent el Premi Ciutat de Barcelona i el de La Vanguardia de la Ciència.
Catedràtic d´Història Contemporània (UAB). Llicenciat en Filosofia. Primer Director del Museu d´Història de Catalunya 1996-2000. Col·laborador a la premsa del país, assessor històric de TV3 i Canal 33. Professor convidat a Universitats d´Amèrica i Europa. Director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs 2011-2015. Director Científic del Consorci Memorial Espais de Batalla de l’Ebre.
Sunyer, Jordi (1)
Sunyer, Jordi (2)
Investigador del CREAL i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF. Autor de recerca de gran impacte sobre l’efecte de les exposicions ambientals durant el desenvolupament dels nens i, en especial, efectes de la contaminació de l’aire en el desenvolupament cognitiu.
Catedràtic a l’Escola d’Informàtica de la Universitat de Skövde (Suècia). Llicenciat i doctor en informàtica per la UPC. Ha estat professor a la Universitat Rovira i Virgili, investigador de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC. Fundador i editor de la revista Transactions on Data Privacy.
Professor d’Investigació del CSIC. Ha desenvolupat la seva carrera a diferents Instituts dins del Centre d’Investigació i Desenvolupament, que ara fa 50 anys. Ha estat investigador associat al Salk Institute for Biological Studies i es dedica a l’estudi de la relació entre alimentació i salut. La seva activitat cerca conjugar ciència bàsica, aplicació tecnològica i emprenedoria.
Trigo, Josep Maria (1)
Trigo, Josep Maria (2)
Astrofísic doctorat Cum Laude per la Universitat de València, especialitzat en meteorits i planetologia a UCLA (Califòrnia) i actualment científic titular a l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC)
.
.
Doctor en farmàcia (botànica) i llicenciat en filologia (llengua catalana). Catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona. Ha publicat uns 110 articles en revistes SCI, uns 105 en altres revistes i uns 65 llibres o capítols de llibre -a part de diversos texts divulgatius-, sobre sistemàtica i evolució de plantes (amb èmfasi en aspectes citogenètics i moleculars), etnobotànica, història de la botànica i terminologia botànica. L’obra “Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana”, que ha dirigit, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or 2015 de recerca (altres ciències).
Professora lectora del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. És Membra del grup de recerca consolidat Copolis de la UB, així com de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Gènere de Catalunya. És també membra de lassociació de dones per la recerca i lacció ALIA i del Seminari interdisciplinar de metodologies de recerca feminista, SIMREF. És Cofundadora del col•lectiu de dones i tecnologies Donestech i forma part de Feministes per la independència. Les seves línies de treball actuals versen sobre la relació gènere i tecnologies, les polítiques socials i familiars, la comunicació intercultural, les violències masclistes i les metodologies de recerca feminista.
És professora emèrita del Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona des de l’any 1979. Ha exercit la docència a les Facultats de Ciències de l’Educació i de Psicologia. Ha format part de diversos projectes a l’entorn de l’educació per a la diversitat lingüística i cultural: EVLANG, JALING, Union Latine i GREIP, sobre les noves tecnologies aplicades a l’educació: PEDACTICE, i sobre la literatura infantil i juvenil: Xarxa temàtica de literatura infantil i juvenil catalana. A més a més de la docència universitària, s’ha dedicat a la formació permanent del professorat de primària i secundària.
Professor titular de la UB i director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i del centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació d’aquesta universitat. Primer director de la Xarxa CRUSCAT de l’Institut d’Estudis Catalans, ha publicat en publicacions com European Journal of Language Policy, International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, Language Problems and Language Planning, Language, Culture and Curriculum, Revista de Llengua i Dret i Treballs de Sociolingüística. Ha estat director del Màster en Assessorament Lingüístic i Gestió del Multilingüisme, Premi Lupa d’Or de l’IEC 2004 i Premi Jaume Camp de Sociolingüística 2013.
Professor titular a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Anteriorment investigador Ramón y Cajal i professor agregat a la Universitat Pompeu Fabra. Investigador en bioquímica computacional, ha basat gran part de la seva recerca en l’estudi molecular dels mecanismes de reactivitat enzimàtica i la interacció de proteïnes. .
Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat de Barcelona. És director de Institut de Biomedicina de la UB i investigador ICREA Acadèmia. És expert en estudis de regulació metabòlica en relació a malalties com la obesitat i la diabetis.
Vinyoles i Cartanyà, Dolors (1)
Vinyoles i Cartanyà, Dolors (2)
Vinyoles i Cartanyà, Dolors (3)
Professora Agregada de la Universitat de Barcelona. Dirigeix un equip de recerca que es dedica a l’estudi del comportament animal i les seves aplicacions en la conservació dels vertebrats. Ha publicat al voltant de 60 treballs científics en revistes i llibres. Ha participat en 45 projectes de recerca (nacionals i internacionals) i ha dirigit uns 20 treballs de recerca (tesis, tesines i treballs de llicenciatura).