Les universitats han de sortir sempre en defensa d’uns principis bàsics per la convivència que ja han de ser universalment acceptats a l’època en què vivim: la democràcia, els drets humans, la llibertat d’expressió, la igualtat de gènere, i el respecte per totes les ideologies no violentes.
Hi ha bons motius que recomanen que les universitats públiques d’un país es mantinguin políticament neutrals. Les universitats han de servir tots els ciutadans d’un país, i no poden afavorir unes ideologies contra les altres. Per exemple, no seria adequat que una universitat pública es pronunciés a favor de la independència de Catalunya o de la continuïtat de l’actual estat espanyol. Però a la vegada, les universitats han de sortir sempre en defensa d’uns principis bàsics per la convivència que ja han de ser universalment acceptats a l’època en què vivim: la democràcia, els drets humans, la llibertat d’expressió, la igualtat de gènere, i el respecte per totes les ideologies no violentes.
Per això cal no confondre la neutralitat política amb el conformisme amb el poder. I quan ens toca viure una època en què el poder s’allunya cada vegada més d’aquests ideals, és especialment necessari que la universitat qüestioni aquest poder. Precisament la clau del mètode científic que hem d’ensenyar a les universitats exigeix que es pugui parlar de tot, qüestionar tot, investigar tot, experimentar tot, comunicar tot. Precisament la força del mètode científic rau en rebutjar pretensions del poder per imposar idees inqüestionables a tota la societat. Idees com que hi hagi lleis per sobre la democràcia, referèndums que no es puguin fer mai, poders polítics no votats que no es puguin canviar, jutges posats a dit que el poble no pugui desautoritzar. I quan hi ha cantants que no poden cantar sobre tot, Parlaments que no poden parlamentar sobre tot, pobles que no poden votar sobre tot, i representants socials que no es poden manifestar sobre tot, cal denunciar el poder que està imposant aquest retrocés democràtic.
Com va dir Martin Luther King quan era un pres polític a la presó de Birmingham, la injustícia a qualsevol lloc amenaça la justícia a tot arreu. En el cinquantè aniversari del seu assassinat, és bo recordar que també aleshores el poder negava que MLK fos un pres polític, o un pres de consciència. I avui hem de dir que la censura en qualsevol àmbit amenaça la nostra llibertat de recerca i d’expressió en tots els àmbits. Quan hi ha professors amenaçats per debatre a l’escola, representants polítics a la presó per organitzar un referèndum o fer declaracions pacífiques, líders socials empresonats per manifestar-se pacíficament, cal que les institucions del país es pronunciïn, i cal entendre que el silenci representa l’acatament de la injustícia.
És per això que dono suport al manifest del Consell de Govern de la Universitat Politècnica de Catalunya, i convido al personal de les universitats a promoure manifestos en favor de la llibertat de tots els presos polítics i del reinici del diàleg amb els representants legítimament votats pel poble de Catalunya.
Jordi Miralda és doctor en astrofísica per la Universitat de Princeton, i ha estat investigador postdoctoral a la Universitat de Cambridge i a l’Institut d’Estudis Avançats de Princeton, i Professor a la Universitat de Pennsylvania i a la d’Ohio State. Actualment és Professor ICREA a l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona.
Ben cert que la universitat no ha de prendre posició i ben cert també que ha de defensar els principis bàsics i ha de parlar de tot.
Però trobo que ha de fer més que parlar, ha de promoure el debat, la conversa. I aquesta vegada no ho ha fet, la universitat actua com si parlar de la independència de Catalunya ja fos prendre’n part. No la veig com a promotora d’un debat endreçat, científic, rigorós. I ho hauria de fer.
Unes paraules encertadíssimes. La llibertat és l’essència del que som. Que l’arrabassin a algú sense raó, trencant les regles del joc democràtic, ens empetiteix a tots com a societat.
Jo també dono suport al manifest del Consell de Govern de la UPC, i em sembla adequat que el personal de les universitats, a través del claustre, per exemple, exigeixin que la resta d’Universitats, com a ens propis, promoguin manifestos en favor de la llibertat dels presos polítics