La Recerca a la República Catalana com a garantia de benestar

 

El sistema espanyol segueix sent massa rígid, tot i algunes tímides millores en els darrers anys, poc eficient i amb una malaltissa burocratització que dificulta cada cop més l’activitat científica. Els darrers Gobiernos simplement no creuen en el benefici social de la Recerca o tenen altres prioritats que són ortogonals a les necessitats dels seus ciutadans.

 Fraxedas.jpg
Jordi Fraxedas

Un dels (molts) motius per voler la independència de Catalunya és poder definir el sistema de Recerca que millor beneficiï els seus ciutadans, és a dir nosaltres. El sistema espanyol segueix sent massa rígid, tot i algunes tímides millores en els darrers anys, poc eficient i amb una malaltissa burocratització que dificulta cada cop més l’activitat científica. Els darrers Gobiernos simplement no creuen en el benefici social de la Recerca o tenen altres prioritats que són ortogonals a les necessitats dels seus ciutadans.

A casa nostra, als darrers anys, la recerca ha millorat considerablement tant de forma qualitativa com quantitativa assolint un nivel comparable a països de gran tradició científica tal i com ho indiquen diversos índex cientomètrics acceptats a nivell internacional (normalitzats a la població). Aquesta fita ha estat possible gràcies a la visió, treball, dedicació i esforç de molta gent, com s’ha escrit a bastament, i està obviament construida sobre la base de grans professionals.

La República Catalana ens permetrà definir les polítiques més adhients en diversos àmbits estratègics (salut, energia, alimentació, medi ambient, seguretat, etc.) i aquí la Recerca hi jugarà un paper essencial. Les nostres Universitats han de formar els futurs investigadors potenciant l’esperit crític com a vector director, un esperit que incomoda enormement els Estats pseudo o formalment democràtics. El nostre sistema propi de Recerca ha de ser uns dels pilars de la nostra societat i l’haurem de defensar amb fermesa. Els interessos econòmics i extractius d’uns pocs i la inacció, inercial i massa sovint interessada, de molts no poden decidir sobre el què és nostre. La independència és precisament això.

Jordi Fraxedas Calduch és Doctor en Ciències Naturals per la Universitat de Stuttgart. Ha treballat al Max Planck Institut de Stuttgart, al Sincrotró Europeu de Grenoble, a l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i a l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC). Actualment és Group Leader a l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2, CERCA-CSIC-BIST). Coordinador de la Sectorial ANC d’Universitats i Recerca.