Sindicats catalans, en la via cap a la República

Les eleccions sindicals dels darrers mesos mostren un canvi significatiu en el panorama sindical català. En moltes de les eleccions realitzades a la funció pública els sindicats estatals han perdut la majoria dels vots a mans de sindicats catalans (Intersindical-CSC, COS, etc.) que defensen sense ambages que Catalunya és el nostre marc de relacions laborals natural, i aposten clarament per la República catalana. Aquest fet també s’ha donat al mon universitari i de recerca: La Intersindical-CSC és ja la segona força sindical a la UPF, i a Personal Acadèmic de la UPC.

Crespo.jpg
Daniel Crespo

El sobiranisme és un moviment transversal que ha anat creixent i ocupant espais de la vida pública en els darrers anys. Els bons resultats dels sindicats independentistes a les eleccions sindicals celebrades darrerament indiquen que aquest creixement capil•lar afronta ara una nova etapa, la consolidació de forces sindicals d’arrel catalana i objectius republicans.

El règim del 78 va transformar l’estructura sindical del franquisme en un sistema bipolar, amb dos sindicats – CCOO i UGT – d’implantació estatal i altres sindicats minoritaris. De facto, durant 40 anys el panorama sindical de l’estat espanyol ha estat controlat per aquests dos sindicats, amb l’honrosa excepció d’ELA-STV al País Basc. Per comparació precisament amb el País Basc, no deixa de ser curiós que a Catalunya no s’hagi desenvolupat en aquests 40 anys cap sindicat potent d’àmbit català.

El procés cap a la independència ha posat a les delegacions catalanes d’aquests sindicats davant un repte al que no han sabut, o no han pogut, respondre. La gran majoria dels seus militants i simpatitzants es defineixen com a republicans i defensen el dret a l’autodeterminació del poble català, i una part important donen suport a la independència i la creació d’una República catalana. Tanmateix, la posició oficial d’aquests sindicats és contrària al dret a l’autodeterminació, i només han mostrat una tèbia solidaritat amb els presos i represaliats polítics.

Les eleccions sindicals dels darrers mesos mostren un canvi significatiu en el panorama sindical català. En moltes de les eleccions realitzades a la funció pública els sindicats estatals han perdut la majoria dels vots a mans de sindicats catalans (Intersindical-CSC, COS, etc.) que defensen sense ambages que Catalunya és el nostre marc de relacions laborals natural, i aposten clarament per la República catalana. Aquest fet també s’ha donat al mon universitari i de recerca: La Intersindical-CSC és ja la segona força sindical a la UPF, i a Personal Acadèmic de la UPC. Aquest procés continuarà sense dubte en les eleccions sindicals que s’aniran succeint.

El canvi en els resultats de les recents eleccions sindicals es deu també a un altre fenomen, el significatiu augment de la participació. A les eleccions a la Junta de PDI funcionari de la UPC la participació ha augmentat del 34% del cens el 2015 al 54% el passat 10 d’abril. La correlació entre aquest augment de participació i la victòria de la Intersindical-CSC amb un 45% dels vots és notable i mereix una anàlisi específica. La presència d’opcions netament independentistes ha aconseguit despertar l’interès d’una part significativa de les treballadores i treballadors, que consideren que la defensa dels seus drets laborals és indissociable de la defensa dels seus drets cívics i polítics. En altres paraules: un important sector de les treballadores i treballadors han perdut la seva confiança en els sindicats estatals i creuen que els seus interessos poden estar millor representats per sindicats catalans, republicans i independentistes.

L’acció sindical en el mon universitari va ésser molt important en els anys 70 i 80, i va contribuir notablement a la millora de les condicions de treball del professorat precari de l’època (els famosos PNN). Posteriorment va entrar en una fase de conllevància amb el poder polític què, en el cas de la funció pública, és també la patronal. Potser per aquesta raó el nivell de militància sindical en el sector universitari i de recerca ha estat darrerament molt baix. Tanmateix, cal que la comunitat universitària i de recerca reconegui la importància dels sindicats en la negociació de les condicions de treball i també la seva condició d’actor polític de primer nivell. La comunitat universitària i de recerca pateix un fort envelliment i precisa una renovació generacional que és més urgent cada dia que passa. Cal que els sindicats defensin els drets dels treballadors del sector però cal, encara més, que defensin els drets del personal docent i investigador en formació que no està aconseguint un lloc de treball digne, estable i que li permeti desenvolupar una carrera acadèmica de qualitat. Cal lluitar amb decisió contra la precarietat que s’està instal•lant al sistema universitari i de recerca. I cal fer-ho des de la perspectiva nacional.

El personal universitari i de recerca no podem delegar aquesta tasca, hem d’assumir-la nosaltres mateixos. Personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis, cal que tots creem seccions sindicals de sindicats independentistes allà on no existeixin, i que ens afiliem i les hi donem suport allà on ja existeixen, participant en les candidatures i en les campanyes electorals. Ens hi juguem molt, tant a nivell laboral com a nivell cívic i polític. Amb la nostra feina hem contribuït a crear un sistema universitari i de recerca digne d’un gran país, amb l’acció sindical hem de contribuir a mantenir i millorar aquest nivell en un gran país independent.

Salut i República catalana,

Properes convocatòries:

• L’ANC i la Intersindical-CSC criden a la manifestació del 1 de Maig, per una República catalana dels drets socials.

• Les eleccions sindicals a la UAB seran el proper 20 de juny, i les candidatures es tanquen el 18 de maig.

Daniel Crespo Artiaga (Barcelona, 1959) és catedràtic de Física Aplicada a la Universitat Politècnica de Catalunya. Llicenciat a la UB i Doctor per la UPC, treballa en el estudi de les propietats tèrmiques, mecàniques i estabilitat dels vidres metàl•lics. Actualment és director del Departament de Física de la UPC, membre del Consell de Govern i membre de la Junta de Personal Docent i Investigador Funcionari. És membre de la Secció Sindical de la Intersindical-CSC a la UPC