A Catalunya s’han fet bé moltes coses en recerca, i això s’hauria de transformar amb una gran ona social. Aquest estat que volem construir està basat en coses fonamentals: té un esperit crític, col·laboratiu, participatiu. Però sobretot té una base científica i tecnològica, i no hi ha res més humà, ni un humanisme més profund, que l’humanisme tecnològic.
Estem en el món de la revolució científico-tècnica i la ciència i la tecnologia han de jugar un paper fonamental en la reorganització del nostre país, però també de qualsevol altre país que vulgui tenir una qualitat humana i social important.
Sense ciència, això és una opinió meva, no hi pot haver un país, una Catalunya amb un estat competent, no competitiu, a Europa.
S’ha arribat a un moment que hi ha un bloc social molt important, que està bàsicament recolzat pels sectors populars, els sindicats, estructures polítiques, plataformes, associacions, que promouen una cosa fonamental que és el dret que un poble pugui decidir si volem o no un estat.
El més important és que ens hi sentim tots representants encara que no hi estiguem d’acord. Aquest procés l’impulsem perquè tots els catalans visquem millor i perquè tampoc visquin pitjor els espanyols ni els europeus.
No hi pot haver cap societat en el segle XXI, en un món que està planetitzat, prefereixo dir planetitzat i no globalitzat, on necessitem la intervenció de matèries primeres de tot el món, necessitem l’ajut de tot el coneixement, necessitem la força i l’energia del coneixement de tots, de tota la diversitat humana que s’està perdent lamentablement. Si no tenim tot això, es molt improbable, és molt impossible que Catalunya pugui tenir un paper important en aquesta forma d’interdependència a Europa i al món. La sobirania està lligada a la interdependència.
Jo tinc el convenciment que a aquesta Catalunya més reduïda, més practicable, més propera, li podrem explicar molt bé el perquè és important que ciutadans catalans fem ciència a tots els nivells, i que aquesta ciència sigui de qualitat. I que sigui bàsica, perquè moltes coses que estem estudiant ara no tindran resultats fins d’aquí a 20 anys però probablement si no les comencem a estudiar 20 anys abans no tindrem una Catalunya com volem, dissenyada a partir de la qualitat i del progrés científic.
La ciència no s’ha de comunicar només, la ciència no s’ha de divulgar, sinó que el coneixement s’ha d’integrar en el pensament de cadascun dels ciutadans de Catalunya …. i òbviament d’Espanya i del món perquè tots som ciutadans del món.
A Catalunya s’han fet bé moltes coses en recerca, i això s’hauria de transformar amb una gran ona social. Aquest estat que volem construir està basat en coses fonamentals: té un esperit crític, col·laboratiu, participatiu. Però sobretot té una base científica i tecnològica, i no hi ha res més humà, ni un humanisme més profund, que l’humanisme tecnològic.
L’administració ha de rebre la pressió d’aquests ciutadans que tenen molt clar que sense ciència no hi haurà òbviament Catalunya estat ni un retorn econòmic important en el futur. I els científics hem de veure com podem influir per millorar les constants socials.
El futur de la recerca a Catalunya jo el definiria amb una expressió: molt social.
NOTA: frases extretes d’una entrevista per al video “Estem preparats per ser capdavanters en recerca”, maig 2014.
Eudald Carbonell és catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i director en funcions de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Té un ampli bagatge en la recerca sobre evolució humana, fet que l’ha portat a viatjar pels cinc continents. És autor de nombrosos llibres per a tot els públics i d’articles d’impacte científic. Considera que encara no som humans i insta a la consciència crítica d’espècie per assolit una societat millor.
