Ens estimen, segur?

Cal no oblidar les floretes que ens estan enviant els que tant ens estimen.

pujade.jpg
Juli Pujade

Des que a l’abril del 2006 van passar el ribot per l’Estatut de Catalunya aprovat en referèndum pel poble català, i que la versió descafeïnada no fos un aprovada per referèndum, els catalans estan regits per una normativa que no és la seva. Els partits espanyolistes se’n van riure a la nostra cara en aquell moment, però no van calibrar les conseqüències del seu acte.
Tant és que sigui el PP o el PSOE de l’època (ara juntament amb el PSC), o C’s (marca blanca del PP) o ‘Podemos’ (que defensa amb boca petita un referèndum que mai serà si són ells els qui governen, ho posen de manifest tant les últimes declaracions de Pablo Iglesias com les de Pablo Echenique). Fins i tot els Colaus i confluències (que són unionistes encoberts, i per tant mentiders, amb un do de paraula que fa emprenyar), com gent d’estudis (periodistes, historiadors, advocats, artistes, …) i gent il·lustre o coneguda mediàticament. El fet és que tots ells ens han dedicat, aquests 11 anys, boniques paraules o fets delirants que han ferit un poble que només vol sentir-se digne. I com a modus d’exemple, aquí tenim algunes d’aquestes joies ‘en forma de sentències’ que demostren el molt que ens estimen tots ells:

“El separatismo catalán es criminal y genocida: no le importa matar a mujeres y a niñas”, i “Jodidos separatistas: Si queréis la independencia tenéis que estar dispuestos a morir. ¿Estáis dispuestos? Porqué moriréis muchos”, i també “La independencia de Cataluña llevaría al asesinato de niños y al genocidio de españoles” (Enrique de Diego, periodista),
“Si los culés siguen la consigna i llenan de esteladas el Camp Nou, el estadio parecerá el de los Juegos Olímpicos de Berlín del 36” i “Los padres de los niños de la Via Catalana están legándoles un problema existencial similar al que tenían los jóvenes en la Alemania de los años 30” (Pedro J. Ramírez, periodista),
“En Cataluña se ha educado en el odio a España” (Bieito Rubido, periodista),
“La estelada es un símbolo ofensiu, ultrajante y vinculado a organizaciones terroristas sangrientas, violentas y intolerantes” (María José García Cuevas, PP),
“El nacionalisme català, com tots els altres, és una utopia assassina” (Javier Cercas, escriptor),
“Hay que poner los tanques en el territorio que comete un acto de desobediencia constitucional” (Albert Boadella, actor),
“Un valenciano que se considere catalán es como un judio que admirara a Hitler” (Cesar Vidal, historiador i periodista),
“La propuesta de Junts pel sí es lo más parecido a la aventura alemana o italiana de los años treinta del siglo pasado” (Felipe González, PSOE),
“ETA no sólo es una organización, es un proyecto, y ese proyecto ha prendido en Cataluña” i “ETA dio el salto en Cataluña, buscó un socio en ERC y pactó un Yo no mato en Cataluña y tú me traes la independencia” (Jaime Mayor Oreja, PP),
“Lo que le falta a Mas es un fusilamiento” (Miguel Ángel Rodríguez, PP),
“Si no fuera porqué en Euskadi nos mataban, lo de Cataluña es peor” i “Cataluña echa la culpa de todo lo que ocurre a unos, lo hicieron los nazis con los judíos y todos sabemos como terminó aquello” (Rosa Díez, UPyD),
“En Cataluña quieren que votemos para acabar con la democracia, lo mismo que pedían las S.A. nazis” (Loquillo, cantant),
“Veo independentistas con el complejo de superioridad de los nazis sobre los judios” (José Manuel Sánchez Fornet, expresident del Sindicat Unificat de la Policia),
“Enviaría La Legión a Cataluña, sin ninguna duda” (Leandro de Borbón, fill bastard d’Alfons XIII),
“ETA tiene un espejo donde mirarse, Arthur Mas, los asesinos copian el modelo de un iluminado” (Andrés Cano, PP),
“El comportamiento del Parlament de Cataluña fue nazi callándole la boca al Partido Popular y a Ciudadanos” (Ketty Garat, periodista),
“El poder central tiene que ser duro. Recordemos que Azaña ya decía que España tiene que bombardear periódicamente a Cataluña” (Juan Velarde, Economista i Premi Príncipe de Asturias 1992)
“Comparar a Artur Más con Hitler no sólo es posible sino que es conveniente; no lo digo yo, lo dice Arcadi Espada y estoy de acuerdo” i “La única diferencia entre la propaganda independentista de Artur Más y la de los nazis es que, de momento, en Cataluña no matan” (Montse Suárez, advocada i periodista),
“En Cataluña hay totalitarismo, adoctrinamiento, manipulación feroz, mentiras y delirio sin límite; hay que combatir sin piedad a los radicales que intentan romper la convivencia pacífica de España” (Victoria Prego, periodista),
“Cataluña es propiedad de todos los españoles” (Esperanza Aguirre),
“El fusilamiento de Companys es de las pocas ejecuciones de Franco que habría aplaudido toda democràcia” (Hermann Tertsch, periodista),
“La mitad de las parroquias de Cataluña están vacías porque se ha intentado prohibir que se hagan misas en castellano” i “Las elecciones plebiscitarias, como las que propone el CATN, auparon a Hitler al poder; ERC y CiU quieren repetir un golpe de estado como el del 34” (Jordi Canás, C’s),
“Un aula catalana deberá enseñar en castellano si un alumno lo pide” (TSJC),
“El nacionalismo catalán utiliza técnicas de propaganda estalinista y nazi” (Telemadrid),
“El problema de Cataluña se arregla con un general y en 24 horas, como en 1934” (Mikel Buesa, catedràtic),
“La mayoría de los separatistas son homosexuales, drogadictos y gente de mal vivir” (Gerard Bellalta, PEC),
“El nivel de violencia de Catalunya no se ha viviso ni en el País Vasco de los años duros” (Eduardo Inda, periodista),
“ERC quiere situar Cataluña como un Estado al sur de Europa que viola la legalidad internacional y que se financia mediante el tráfico de estupefacientes” (Alberto Ruiz-Gallardón, PP),
“No quiero que ni un puto céntimo vaya a aquella región, que a mi me caen muy mal; me dan ganas de ir a Cataluña con la División Azul” (Miguel Serrano, periodista),
“La libertad que se vive hoy en la Cataluña nacionalista es muy semejante a la que se vivía en la Alemania de 1933, es decir, ninguna.” (Jaime Berenguer, UPyD),
“Los niños del separatismo catalán iban como si fueran de las juventudes hitlerianas pero pintados como los Boixos Nois” (Federico Jiménez Losantos, periodista),
“Les eleccions plebiscitàries busquen solament la independència, com les eleccions amb candidat únic i gens democràtiques que es feien a l’Alemanya dels anys 30” (Gabriel Colomé, PSC),
“Catalunya és un país de malalts; el Concert per la Llibertat semblava la demostració del treball del 1 de maig que feia el franquisme.” (Toni Bolaño, periodista),
“Entenc que s’equiparin actituds i comportaments amb el nazisme, es comparen estils de fer propaganda i a Catalunya hi ha adoctrinament” i “La situació de Catalunya és més greu que la basca perquè els terroristes no han format mai part del govern i, en canvi, els independendistes hi són dins” (Enric Millo, PP),
“Cómo no voy a comparar a Cataluña con el régimen nazi si la gente está muerta de miedo con tanta estelada” (Cristina López Schlichting, periodista),
“La presidenta del parlamento catalán actúa del mismo modo que el ideólogo nazi de las leyes de purificación racial contra los judíos, Wilhelm Frick” (Pedro G. Cuartango, periodista),
“¿La Diada? ¿El día ese de las banderas que parecía como la época de Hitler?” (Javier Mariscal, dissenyador),
entre moltes més.

És evident quin és l’esperit, traspua en gairebé totes elles… i jo no he vist cap rectificació, ni cap disculpa, ni tan sols cap esbroncada pública dels companys dels qui ho han dit. El silenci es converteix en assentiment, i aquest en aplaudiment, ni que sigui silent.

Aleshores… qui vol viure en un Estat on l’ombra del feixisme encara és molt present, on els tics del règim no són castigats sinó aplaudits i on, per a molts, Catalunya només és una propietat (una colònia).

Jo no. I tu?

Juli Pujade i Villar és Professor Titular de la Universitat de Barcelona i acreditat a catedràtic d’Universitat des del 2012.