Com deu ser viure en una democràcia?

Els catalans només volem gestionar el nostre futur i viure en pau, amb tots els drets dels països democràtics. No hi ha odis cap a Espanya. Com a professor d’universitat hi tinc grans amics en aquesta Espanya. Els problema són aquests hereus directes dels franquistes que s’han apoderat del sistema i han enverinat els sentiments de la gent.

 JoanBatlle.jpg
Joan Batlle

Sabeu què? El meu pare va estar més de 7 anys en camps de concentració i presons franquistes. Li van confiscar una petita llibreria a Olot i posteriorment va ser empresonat. La meva àvia, una pagesa de Mieres que no sabia parlar castellà, era bufetejada quan el visitava, pel fet de parlar en català.

Ara, 70 anys després, si els nostres polítics acaben amb confiscació de bens i sentències de presó, i si segueix la pressió sobre la nostra llengua, l’única cosa que separarà el Govern de Madrid del Franquisme serà el temps; i només els diferenciarà el fet que en aquests moments els afusellaments de catalans a les parets dels cementiris serien segurament mal vistos per Europa i els podrien posar alguna multa. Pot semblar un acudit, però només cal recordar l’assassinat de més de 6.000 homes i nens a Srebrenica, als mateixos nassos dels cascos blaus. No em consten dimissions de cap parlamentari europeu, com a senyal de protesta per la no intervenció d’Europa. Aquesta era la mena de gent que representava Europa. No en podem esperar massa.

I la pregunta és: què ha passat amb els somnis que alguns teníem, de ser ciutadans de ple dret en una Europa idealitzada, amb un passaport on hi posés idioma: català, nacionalitat: europea, i no haver de discutir mai més si érem catalans o espanyols, si érem polonesos o alemanys, si érem bretons o francesos? Quina enveja sento dels Anglesos, que es podran integrar dins del grup de països més moderns i democràtics del mon tals com el EEUU, Canadà, Suïssa, Noruega, Japó, Austràlia o Nova Zelanda.

Per acabar, un record pel que hauria estat el meu oncle, Joan Grabulosa Soler, enviat a la batalla de l’Ebre per facilitar la fugida de dones, nens, malalts i també els covards. Paradoxalment, els primers en escapolir-se amb els seus cotxes oficials foren polítics com Companys o Tarradellas, enviant al front nois de disset anys en lloc de negociar una rendició digna per als seus ciutadans. L’antítesi del President Allende.

Els catalans només volem gestionar el nostre futur i viure en pau, amb tots els drets dels països democràtics. No hi ha odis cap a Espanya. Com a professor d’universitat hi tinc grans amics en aquesta Espanya. Els problema són aquests hereus directes dels franquistes que s’han apoderat del sistema i han enverinat els sentiments de la gent.

Joan Batlle i Grabulosa és físic i doctor en enginyeria de computadors. Ha estat rector de la Universitat de Girona (2002 – 2005).