I nosaltres, aquí, sabrem escoltar
les pors i els projectes dels uns i dels altres,
I fer-ne un país de tots, per a tots,
obert, eficaç, amb empenta i amable?
La mentida constant, l’amenaça permanent,
la represàlia que espanta, l’insult que no cessa,
el refús a pactar, l’abús de la llei,
les presons i l’exili, la injustícia funesta:
no hi ha una altra Espanya més digna que aquesta?
No hi ha cap Espanya capaç d’escoltar
la seva veritat profunda i diversa,
capaç de sumar voluntats, llibertats,
esperances, futurs, il•lusions i projectes?
No hi ha cap Espanya que no inviti a fugir?
No hi ha cap Espanya que no inciti a marxar?
No hi ha una altra Espanya que la Guàrdia Civil,
que la premsa de l’odi i la política hostil,
que els cacics econòmics protegits per l’Estat?
No hi ha una altra Europa més sensible a la gent,
a la queixa, a l’acollida, a l’esperit, a l’esperança?
I nosaltres, aquí, sabrem escoltar
les pors i els projectes dels uns i dels altres,
I fer-ne un país de tots, per a tots,
obert, eficaç, amb empenta i amable?
Com serà l’any que arriba?: serà un any de sumar?
Serà un any de parlar? Serà un any de represàlia?
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).