Deixeu aquesta rèmora absurda i superada,
que no aporta moderació ni concòrdia ni arbitratge.
Ja sou prou grans per decidir qui us representa,
no cal una família privilegiada i parasitària.
Si algun dia us deixen fer una nova Constitució,
feu-la confederal i republicana.
Si algun dia us deixen fer una nova Constitució
i no us imposen eternament la d’ara
–la lletra morta i espinosa que n’ha quedat
un cop n’han arrencat la promesa i l’esperança
que un dia va tenir per a tants de nosaltres–,
feu-la confederal i republicana:
el centralisme us anul•la,
la monarquia no us fa cap falta:
allibereu-vos-en, pobles d’Espanya!
Va jugar dignament el seu paper, durant temps difícils,
quan va ser ferment de futur i de diàleg.
Però fa anys que no és així,
ni àrbitre ni moderadora: negligent i encarcarada,
arrenglerada, en moments tan crítics,
amb la falsedat, la prepotència i l’amenaça.
Deixeu aquesta rèmora absurda i superada,
que no aporta moderació ni concòrdia ni arbitratge.
Ja sou prou grans per decidir qui us representa,
no cal una família privilegiada i parasitària.
Si algun dia us deixen fer una nova Constitució,
feu-la confederal i republicana.
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).