La desesperació en política és rastrera

Només és ràbia. Només és ganes de fer mal. Segurament només és feixisme disfressat de democràcia.

pujade.jpg
Juli Pujade

Tindrem president, en Quim Torra, el quart proposat aquest cop sense causes pendents (ni que siguin artificials) amb la justícia espanyola. Però els unionistes en bloc no els agrada i de fet han començat vilment un atac frontal a la seva persona abans de que sigui anomenat i evidentment sense respectar els 100 primers dies preceptius de nou govern.

Els diaris espanyols l’hi han dedicat les següents floretes: hiperventilat, supremacista, sectari, indesitjable, talibà, servil, un home de palla, masover, “pelele” de Puigdemont, marioneta, titella, lacai, ‘hooligan’, fanàtic, ultra, xenòfob, president conserge, imbècil, “gilipollas, sobiranista totalitari, enemic de les societats obertes, agitador integrista, psicòpata, puteta catalana de Carles Puigdemont etc.

Encara no han paït haver perdut unes eleccions, un altre cop, però aquesta vegada unes eleccions il•legals, segrestades i que en principi, ells pensaven, que ho tenien tot a favor per guanyar. Les eleccions il•legalment convocades van posar en evidència que majoria silenciosa no és cap majoria (malgrat ser molts).

En lloc de recapacitar i veure com és que han tornat a perdre (aquest cop fins i tot fent trampes, com a mínim trampes legals) el que fan es inhabilitar candidats fins que s’ha proposat un candidat que no tingui coses pendents amb la justícia. Els fets posen en evidència que no importa el candidat, si aquest és independentista. No volen cap candidat independentista i punt. Per tant s’ha d’embrutar el més possible el presidenciable com si això fos política. Es ràbia, és impotència, és intentar per enèsima vegada trencar la societat catalana.

En Quim Torra fa uns anys va fer uns tuïts i uns comentaris a diferents llibres que volen vendre’ls com xenòfobs, racistes, intolerants i no sé quantes coses més. Saben perfectament, els detractors, que aquests comentaris marquen un moment que trets de context d’aquest moment perden el sentit. Però això és indiferent ja que el que importa als polítics unionistes és fer mal (o al menys intentar-ho, cal seguir-ho intentant) i d’aquesta forma la qualitat d’aquests polítics queda retratada (encara que molts dels seus votants, cecs crònics amb vista fina, no ho vegin o no ho vulguin veure).

Dit això, amb molts dels comentaris podrien estar-hi d’acord ara, amb petits retocs cosmètics del moment actual, independentment de si ets o no independentista; només cal canviar en molts casos el mot ‘espanyols’ per ‘govern espanyol’, i els detractors ho saben. Fins i tot quan va dir que l’espanyol no és l’idioma de Catalunya ja que els territoris i/o els països abans s’anomenaven per l’idioma: França-francès, Itàlia-italià, Alemanya-alemany, Anglaterra-anglès, Portugal-portuguès, Castella-castellà (‘español’ és un invent modern), Catalunya-català etc… on és el problema?

Ara C’s per boca del seu president, un català renegat i un anticatalanista declarat, i la seva mà dreta femenina a Catalunya una espanyola amb un odi visceral a tot el que fa olor de català, diuen que volen traduir els textos i fer campanya a Europa per ferir l’independentisme. Que facin, que Europa ja ha vist i està veient com és l’unionisme espanyol. Tot seria molt fàcil de rebatre, però no crec que haguem de perdre el temps fent-ho.

Només és desesperació. Només és ràbia. Només és ganes de fer mal, de morir matant. Només és no voler acceptar els resultats democràtics. Segurament només és feixisme disfressat de democràcia.

En Quim Torra és un bon candidat per a Catalunya i el fet que els unionistes trinin ho constata, encara que tirin pestes del passat per intentar desestabilitzar la societat. El més trist és que el Psc i els comuns-podemites s’alineïn amb el PP i C’s. És el que té ser unionista, oi? On és l’esperit democràtic i la presumpció d’innocència a l’esquerra unionista?

Ja poden fer, que guanyarem la llibertat, malgrat ells, fins i tot ho va pronosticar Alexandre Deulofeu, tot i que massa lluny encara al meu gust. És irremeiable. Queden pocs anys, seran llargs, però cal persistir i aguantar.

Salut i república, companys.

Juli Pujade és Professor Titular de la Universitat de Barcelona i acreditat a catedràtic d’Universitat des del 2012. Taxònom d’himenòpters parasitoids, Llicenciat (1982), amb Grau (1983) i Doctor (1991) en Biologia per la UB. Va obtenir el premi extraordinari de Doctorat concedit per la UB (1991). Ha estat cap de Grups de Recerca de projectes plurinacionals des del 2004 fins l’actualitat. Ha publicat més de 400 treballs en revistes científiques, llibres o capítols de llibre.