Compartint les meves vivències i sensacions, d’unes xerrades estrictament científiques, a l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca
Hi va haver una crida, una proposta silent, tímida, que va tenir una resposta massiva per part dels científics per la independència. Bravo. Es tractava de donar suport als professors d’un institut que han estat vilment perseguits per la (in)justícia espaÑola, pels mitjans de comunicació i per algun partit segurament pro-feixista, amb falsedats i amb l’única intenció de fer mal, de destruir, de mostrar que ells tenen el poder i la força.
En Gabriel Borràs i jo vam ser els escollits per fer les primeres conferències. El dilluns 4 de juny va ser el dia assenyalat. Anem cap allà amb cotxe, ens hem aixecat d’hora, no vull fer tard, la meva dóna m’acompanya. Ja som a Sant Andreu de la Barca i just tombar pel carrer Ripollès deixem a l’esquena la comandància de la Guardia Civil; en front l’institut El Palau. La separació entre els dos centres és de poc més de 100 metres. Quan gires amb el cotxe et passen pel cap, i de cop, moltes de les imatges vistes per la tele o el WhatsApp del que va succeir a Catalunya l’1-O passat. És com una cascada de visions terribles, de malsons… (i de joia, de valentia, d’orgull, de democràcia…). Aparquem al mateix carrer Ripollès, hi ha lloc de sobres i estem a prop d’un bar. És d’hora, tenim temps per prendre un cafè abans d’anar a l’institut. Surto del cotxe, evident amb el llaç groc al pit… fa tant temps que el duc que si no el porto sembla que vagi despullat. Seiem… i si les mirades matessin ara no estaria escrivint aquestes línies, però tot transcorre amb una normalitat tensa, res a dir. Evidentment era el Bar on anaven molts GC. Cap paraula es va creuar entre mirades ensordidores; només vam parlar amb el cambrer, per cert molt amable. Paguem, desprès d’uns 20 minuts de xerrameca amb la meva dona d’idees no viscudes i situacions imaginàries. Anem al centre. Ens presenten a una part del professorat, els que ara no estaven fent classe o en tornaven, tots molt amables. Cap símbol és visible però una tensa imparcialitat es respira. Xerrem una estona i anem a les aules.
Les conferències van ser un acte dolç, mig clandestí ja que els professors sabien la raó de la nostra presència però els alumnes no. Per a ells érem conferenciants que presentàvem dues temàtiques completament diferents (canvi climàtic i organismes que deformen plantes) més o menys relacionats amb les assignatures que rebien. Uns oradors més, que intentaríem obrir-los els ulls de coses que desconeixien. En realitat érem el suport visible de ‘científics per la independència’ al professorat de l’IES El Palau.
Els estudiants eren com els de qualsevol centre, ni més bons ni més dolents, com era d’esperar. Jo no vaig apreciar cap tipus de tensió. Suposo que aquesta va per dins o suposo que, abans de diferenciar el ser fills d’un o fills d’un altre, primer és ser companys de classe o companys d’institut. Les lluites dels pares els superen i malauradament ells en seran els perjudicats ja que hauran de dir tard o d’hora la veritat davant del jutge, i aquesta no és la que expliquen els acusadors (que a més no hi eren en el moment dels suposats fets). Dels 9 professors investigats, 5 casos no van ser admesos pel jutge de Martorell (malgrat que la fiscalia ha presentat un recurs i per tant encara continua el procés ) i 4 casos sí que ho van ser. És d’esperar que tots ells, tard o d’hora seran exculpats, però mentrestant l’escola, els professors i els alumnes estan patint les conseqüències d’aquest acte irresponsable de l’esperit de venjança injusta davant el ridícul que van fer milers de ‘piolins’ buscant urnes i paperetes, i davant les mostres violentes de l’-O contra gent absolutament pacífica. Alguns d’aquests professors investigats estan de baixa per depressió, i molts han demanat el trasllat a un altre centre per al curs vinent. Això és un desastre. Professors implicats amb l’ensenyament d’El Palau, amb anys d’experiència, amb funcions molt concretes com el programa Erasmus, amb càrrecs, coneixedors dels problemes i de les sensibilitats dels alumnes, etc… deixaran el centre, han canviat psicològicament i emocionalment. L’autocensura s’ha imposat en molts dels que hi són.
Això sí que pot fer malbé una escola. Que professors implicats i compromesos amb la docència i l’ensenyament estiguin perseguits per frases tretes de context, a cops falses; que siguin assenyalats, fotografiats, insultats, ‘grafiats’ als murs, intimidats perquè els telèfons privats s’han fet públics… Això és tant greu que encara que no vulguis deixes de creure en moltes coses. El responsable d’això no és la justícia espanyola (que també), ni el PP censurat i expulsat recentment del govern (que també), ni el Virrei català del PP (el majordom pepero segons Sala i Martín) que ja ha estat cessat (que també). És un partit polític, nascut a Catalunya per destruir Catalunya, que a més és majoritari al municipi de Sant Andreu de la Barca i que la única cosa que volen els seus adeptes actius i els seus dirigents és la inestabilitat i la confrontació de la societat catalana. Han fet mal, molt de mal, però de moment no han aconseguit el seu fi, malgrat que l’institut no és el mateix i malgrat que els perjudicats en seran també els fills (o algun d’ells).
L’institut El Palau podria haver estat conegut per la seva acció educativa amb el compromís d’Erasmus (aquest any professors i alumnes provinents de Malta, Itàlia, Grècia, Polònia, i Turquia han visitat el centre durant una setmana i estudiants d’El Palau han participat en estades d’intercanvi i viatges a Irlanda, Itàlia, Alemanya i Grècia; properament, al mes de juny, viatjaran a la Bretanya francesa). Podria haver estat noticia pels Cicles Formatius de Grau Mitjà (Gestió Administrativa, Electricitat, Mecanització i Soldadura-Caldereria) o de Grau Superior (Administració i Electricitat) i per les seves instal•lacions educatives o per la implicació perquè els estudiants facin pràctiques a l’empresa i trobin feina desprès dels estudis de FP. Podria haver estat noticia per tenir uns 1.000 estudiants i un centenar de professors d’ESO, Batxillerat i Formació Professional, per formar estudiants crítics i solidaris, per tenir un projecte de mediació entre iguals, per impartir un curs gratuït d’AutoCad, per haver rebut una beca de la “Gene Haas Foundation”, etc., però no, la maldat d’uns pocs indecents ha fet que hagi estat conegut injustament per les acusacions que tots coneixem.
Sortim de l’Institut, i anem a veure la meva filla que viu a Sant Andreu de la Barca. Com ha anat pare? (em diu). Molt bé, filleta. La impressió que m’he emportat és excel•lent. Quan l’Ona (la nostra neta) sigui més gran és una possibilitat a tenir en compte (li dic). És un bon centre, amb el professorat implicat en l’escola i amb l’educació-convivència dels alumnes. Ah! , i m’han dit que la matriculació no ha baixat ans el contrari… Me’n alegro per El Palau.
Molta sort companys d’El Palau, jo també he estat professor de batxillerat i de FP abans de ser professor d’Universitat, i sé el que costa i l’esforç que es gasta en aquestes edats. Ah, i gracies per haver-me donat l’oportunitat d’estar davant dels vostres estudiants de 1er de Batxillerat. Espero que en vinguin més de conferenciants, la llista de voluntaris per venir era molt llarga.
Juli Pujade és Professor Titular de la Universitat de Barcelona i acreditat a catedràtic d’Universitat des del 2012. Taxònom d’himenòpters parasitoids, Llicenciat (1982), amb Grau (1983) i Doctor (1991) en Biologia per la UB. Va obtenir el premi extraordinari de Doctorat concedit per la UB (1991). Ha estat cap de Grups de Recerca de projectes plurinacionals des del 2004 fins l’actualitat. Ha publicat més de 400 treballs en revistes científiques, llibres o capítols de llibre.