La llei, et diuen, la llei! La llei que no porta enlloc,
perquè la fan ells, la interpreten ells i se la salten ells:
tal com va passar amb l’Estatut:
proposat, retallat, aprovat, rubricat segons la llei,
i al final rebentat per un tribunal innoble.
Aquests empresonats injustament,
preventivament, arbitràriament,
acusats d’una violència que no va existir,
quina llosa són sobre el país i sobre l’ànima!
El cor podrit d’una justícia que accepta la mentida,
com ho podreix i degrada tot!
Quant de mal estan fent els mals jutges,
atacant amb metòdic abús de poder
– “preventivament”– el cor de la democràcia!!
La democràcia es va inventar per a evitar coses
com les que estan passant ara i aquí,
posant en fallida política i en via morta un país
tip d’espolis, d’insults i d’amenaces.
La llei, et diuen, la llei! La llei que no porta enlloc,
perquè la fan ells, la interpreten ells i se la salten ells:
tal com va passar amb l’Estatut:
proposat, retallat, aprovat, rubricat segons la llei,
i al final rebentat per un tribunal innoble,
imposant un Estatut –com el d’ara– no votat per la gent.
Aquests empresonats injustament, quin mal em fan,
quin mal ens fan a tots! Com pesen sobre tots!
I damunt de tots plegats, una cúpula negra de togues injustes,
un vent de revenja i de prepotència,
la corona tètrica dels forats negres del Dogma.
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).