Cridarem tan alt com calgui, tallarem carreteres i vies de tren, ocuparem places i carrers pacíficament, tal com tu i en Jordi Cuixart heu fet tantes vegades per reclamar la independència del nostre país. Mai us deixarem sols perquè ens representeu a tots nosaltres, al poble que hem lluitat i lluitem pels nostres drets.
Barcelona, 8-11-17
Sr. Jordi Sànchez
President de l’ANC
Benvolgut Jordi,
M’adreço a tu, encara que no et conec personalment, com si et conegués de tota la vida. Suposo que és per haver-te vist tantes vegades, a la televisió o en directe en diversos actes, com a President de l’ANC, entitat de la que sóc sòcia des de fa anys. Pertanyo a la sectorial d’Universitats i Recerca, que bé coneixes. Com ja saps, des de la Sectorial fa anys que impulsem diverses iniciatives per lluitar per la independència, per la República, i, ara, per la vostra llibertat i per la del vice-president i els Consellers del nostre govern, democràticament escollit pel poble català.
Ahir, junt amb companys i companyes de la Sectorial, vaig assistir a l’acte que es va fer al Paranimf de la Universitat de Barcelona, justament pel vostre alliberament. Una Universitat de Barcelona que, malgrat que el seu Rector no s’ha posicionat clarament a favor de la defensa de la República Catalana, va obrir les seves portes per un acte que ha desbordat la seva capacitat. Paranimf i Aula Magna plens a vessar, i molta gent fora que no va poder entrar.
Un resum de com vaig viure l’acte: emoció, molta emoció quan, durant una llarga estona, tots els assistents vam cridar llibertat, mocadors grocs enlaire. Ressonava el Paranimf. Alegria, en veure com els estudiants, agrupats a Universitats per la República, prenen de nou la iniciativa en la defensa de les nostres llibertats, la democràcia i el govern legítimament escollit. Sensació de retorn al passat amb la reactivació de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana, que justament va néixer en aquest Paranimf i de la qual vas ser dirigent. I molta tristesa en sentir la teva dona i la d’en Jordi Cuixart i posar-nos a la pell de les vostres famílies i entendre el seu patiment.
La teva dona ens va demanar que no us oblidéssim. I ben cert que no us oblidem, us tenim presents cada dia des que us van empresonar, tan injustament. Avui, fem vaga per demanar, per exigir la vostra llibertat. Cridarem tan alt com calgui, tallarem carreteres i vies de tren, ocuparem places i carrers pacíficament, tal com tu i en Jordi Cuixart heu fet tantes vegades per reclamar la independència del nostre país. Mai us deixarem sols perquè ens representeu a tots nosaltres, al poble que hem lluitat i lluitem pels nostres drets. Sou nosaltres empresonats. I no defallirem fins a aconseguir la vostre llibertat, que és la nostra, i la República de tots.
Una forta abraçada. Salut i República!
Marta Alegret i Jordà
Marta Alegret és Llicenciada i Doctora en Farmàcia. Professora de Farmacologia del Grau de Farmàcia, Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en l’estudi dels mecanismes moleculars que relacionen el consum de dietes riques en sucres amb les malalties metabòliques.