Una part de la meva ànima és a la presó.
Una part del meu vot, una part del meu cor, una part del meu cant
són a la presó,
Una part de la democràcia és a la presó,
en nom d’un abús de la llei, utilitzada per a no escoltar,
per a tallar camins, per a parlar amb menyspreu, per a tancar sortides,
per a acusar d’odi els qui han rebut i absoldre els qui han atacat.
Una part de la meva ànima és a la presó.
Una part del meu vot, una part del meu cor, una part del meu cant
són a la presó,
Una part de la democràcia és a la presó,
en nom d’un abús de la llei, utilitzada per a no escoltar,
per a tallar camins, per a parlar amb menyspreu, per a tancar sortides,
per a acusar d’odi els qui han rebut i absoldre els qui han atacat.
No calia.
un lloc de racionalitat, futur, serenitat i esperança,
no una barricada de parcialitat i revenja,
no un pou per a llençar-hi la vida dels altres.
De tanta trencadissa,
n’hem de fer emergir una cosa nova,
com en els trencadissos de Gaudí:
els bancs del parc Güell, les xemeneies de la Pedrera,
les formes de la Sagrada Família,
no haurien estat possibles amb rigidesa.
Calia trencar i calia refer, sumar amb intel•ligència els fragments
en la plasticitat, la imaginació i la força
d’una nova forma d’estructura i de bellesa.
Hem trencat. Sabrem refer amb novetat?
O tornarem, pusil•lànimes, a l’ordre injust de sempre?
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).