Manifestació a l’Antàrtida

I seguirem portant el nostre llacet groc… allà on ens trobem a cada moment tenim tot el dret a dir que VOLEM LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS, QUE NO VOLEM TENIR MIG GOVERN EXILIAT, i que no volem demanar permís per ser catalans, perquè tenim tot el dret a ser com som!!!!!!! i no, no ens faran callar, perquè som científics, sí, però abans que res som persones, i si no féssim front a les injustícies, de manera pacífica però determinada, perdríem la dignitat. I no, no ho farem.

Miro per la finestra de l’habitació i veig trossos de gel surant a les fredes aigües antàrtiques, algunes balenes alimentant-se, tranquil•les, en l’aigua grisa, i una impressionant glacera just al nostre costat. Això és l’Antàrtida, i aquí hi venim molts científics a treballar. Molts d’aquests científics som catalans. Això no tindria res de particular en circumstàncies normals, … treballem sovint en equips internacionals, amb la normalitat que dóna el fet que la ciència és internacional. Però aquest cop no estem en circumstàncies normals… molts de nosaltres intentem seguir com podem les notícies que arriben del país, amb unes connexions molt limitades, i parlant amb la família ocasionalment. També volem, des d’aquí, participar en les activitats que els nostres conciutadans fan a Catalunya, com a mostra de solidaritat amb els nostres representants polítics empresonats o a l’exili. I no hauria de ser un problema, ja que la llibertat d’expressió hauria de ser un dret a tot arreu, també a l’Antàrtida… però és una utopia… ni aquí tan lluny ens podem expressar lliurement…

Vam fer una petita manifestació el dia 16, ho veieu a la foto, i vàries persones em van comentar que no hi participarien per por a les represàlies… que trist! i a això li diuen “estat de dret”, quan la gent té por que li prenguin el projecte o li retallin en beques o pressupost per les seves idees polítiques… que trist haver de ser ciutadans d’un estat com l’espanyol, que coacciona i amenaça sempre en comptes de dialogar. Doncs bé, ja he rebut el missatge d’”avís” per la manifestació i la foto que va sortir a Vilaweb… que trist! només us posaré una frase, per tal que veieu de què va: “Me gustaría que tu archidemostrada profesionalidad científica no se vea afectada por tu activismo político.”

Doncs no, no permetrem que ens impedeixin expressar la nostra opinió. Si hi ha més manifestacions, hi participarem des d’allà on siguem, l’Antàrtida, o Madagascar,… tant se val… i seguirem portant el nostre llacet groc… allà on ens trobem a cada moment tenim tot el dret a dir que VOLEM LA LLIBERTAT DELS PRESOS POLÍTICS, QUE NO VOLEM TENIR MIG GOVERN EXILIAT, i que no volem demanar permís per ser catalans, perquè tenim tot el dret a ser com som!!!!!!! i no, no ens faran callar, perquè som científics, sí, però abans que res som persones, i si no féssim front a les injustícies, de manera pacífica però determinada, perdríem la dignitat. I no, no ho farem.

Miro de nou per la finestra, el gel continua surant, les balenes ja han marxat, la glacera continua al seu lloc, l’impressionant paisatge ens fa sentir petits en la seva immensitat… però aquí estem, dignes i forts, i sense por.

Conxita Àvila és investigadora i professora de Biologia Animal a la Universitat de Barcelona. Treballa en la biologia i ecologia dels organismes que habiten els fons marins, a latituds temperades, tropicals, i sobretot antàrtiques. Ha estudiat les interaccions entre organismes regulades per productes naturals i el possible ús d’aquestes molècules úniques com a productes bioactius útils per als éssers humans.