El dijous 20 de novembre representants de la comunitat universitària catalana han lliurat al President i la Mesa del Parlament el Manifest conjunt de les universitats catalanes de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política. En l’acte han intervingut Joan Gispets, doctor en Ciències, membre del Claustre de la UPC que ha parlat sobre “Defensa dels drets civils a les Universitats Catalanes 2017-2019”; Enric Marín, doctor en Ciències de la Informació, membre de la Mesa del Claustre de la UAB sobre “La significació del pronunciament conjunt dels claustres de les universitats catalanes”; Montserrat Camps, doctora en Filologia Clàssica, membre del Claustre de la UB sobre “Els valors ètics i la missió educativa de la universitat”; i finalment dos estudiants universitaris han llegit el manifest.
Amb el lliurament del Manifest conjunt de les universitats catalanes de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política al President del Parlament i representants dels grups parlamentaris, els impulsors del document han fet efectiu el darrer punt inclòs en la declaració, consistent justament en fer-ne la màxima difusió pública. El text va ser aprovat durant aquest passat mes d’octubre als claustres de totes les universitats públiques de Catalunya: la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona, i també a la Universitat de Vic-UCC, un fet inèdit i significatiu que en justifica el lliurament a les màximes institucions de Catalunya.
Però, què és un claustre universitari? Com ja va dir la Dra. Conxita Àvila, membre del claustre de la UB, en la presentació del Manifest al Palau de la Generalitat, utilitzant la definició de l’Institut d’Estudis Catalans, «el claustre és l’òrgan màxim de representació i control d’una universitat, on hi ha representats els tres col•lectius de la comunitat universitària: alumnat, personal d’administració i serveis, i personal docent i investigador». En la seva presentació al Parlament, Enric Marín, doctor en Ciències de la Comunicació i membre del claustre de la UAB, ha insistit també que «el claustre és l’espai de màxima representació de la comunitat universitària: un espai de debat democràtic». En el cas de les universitats públiques catalanes, segons dades dels portals web de l’ACUP i gencat.cat, aquest espai representa una comunitat de més de 200.000 persones. Fent una analogia amb el sistema polític, «el claustre —ha explicat Marín— és el parlament de la Universitat. Per això mateix, té tot el sentit que avui lliurem aquest document conjunt dels claustres de les universitats catalanes al Parlament de Catalunya. Al cap i a la fi, aquest edifici és el temple del diàleg i la seu de la sobirania popular».
Marín també ha recordat que els claustres han tingut un paper rellevant en la història recent del país. «Avui, 20 de novembre, aniversari de la mort del dictador Franco, ve a tomb recordar el paper de la universitat com a espai de reivindicació democràtica i pacífica de les llibertats i d’afirmació de les seves funcions socials». «El 1975 —ha dit—, a les acaballes de la dictadura, el Claustre de la Universitat Autònoma de Barcelona aprovava el Manifest de Bellaterra. Aquell fou el primer document públic des de la fi de la Guerra Civil en què es reivindicava una universitat catalana, democràtica i socialment responsable». Aquell Manifest «també reclamava una Universitat nacional catalana. Ni més ni menys».
El paper de les universitats
La Dra. Montserrat Camps, professora de Filologia Grega de la UB i membre també del claustre, ha fet èmfasi en el paper social de les universitats: «Les universitats no són res si no són motor crític de la societat, amb posicionament ferm davant les crisis de país». I a partir d’aquí ha llistat un bon nombre de pronunciaments que han fet els claustres sobre circumstàncies socials: «Comptant només des dels anys vuitanta, quan les universitats es van dotar d’estatuts democràtics, on també consta la funció d’expressar-se sobre temes de transcendència social, els claustres s’han pronunciat a favor del dret d’autodeterminació —el 1990 a la UB—, en defensa de comunitats reprimides d’Amèrica del Sud, contra la guerra, en defensa dels insubmisos, contra la modificació de la llei d’avortament, per la supressió de delictes d’injúries o ultratge a la bandera, contra les indústries militars, i un munt d’exemples més, i s’han pronunciat sempre a través del debat i del vot».
Callar, doncs, no és una opció: «No fer res, no dir res, ocupar-se només dels aspectes tècnics universitaris, això, senyors i senyores, també és fer política, però d’una manera no gens noble ni digna». La universitat té, entre les seves missions, la de participar en el debat públic… Parafrasejant la màxima de Terenci, res del que li és social no li és aliè. Pot parlar de tot i ha de parlar de tot», ha conclòs la professora Camps.
Universitats en defensa dels drets i la democràcia
«El novembre del 2017, amb la presentació a la UB del Manifest de la Taula del Personal Universitari de Catalunya (TPUC), es deixava clar que la comunitat universitària no podia quedar impassible», ha dit Joan Gispets, doctor en Ciències i membre del Claustre de la UPC, en explicar la motivació de la iniciativa en defensa dels drets i la democràcia. «Amb aquest Manifest conjunt que avui presentem al Parlament, la comunitat universitària catalana torna a deixar molt clar que no es vol mantenir en silenci davant aquesta situació excepcional, que ja fa temps, massa temps, que dura», ha dit.
Durant aquests dos anys, la comunitat universitària s’ha mantingut activa amb declaracions aprovades en òrgans de govern que demanaven diàleg, i denunciaven la criminalització del dret de protesta i la vulneració de drets fonamentals. També ha organitzat actes diversos, entre els quals destaca l’acte interuniversitari del 14 de juny de 2018, que justament portava per títol «Les universitats catalanes pels drets civils i la democràcia», origen del blog homònim Universitats pels Drets Civils i d’un manifest acadèmic internacional, que compta amb signants de més de 25 països i ha estat publicat a la premsa internacional (The National Scotland, maig 2019). En la plataforma hi participen col•lectius formats a cada universitat en pro dels drets civils i la república i altres de transversals com la sectorial d’Universitats i Recerca per la independència de l’ANC.
Poc abans de la publicació de la sentència, feta pública el 14 d’octubre passat, «des de la base de la comunitat universitària, hem fet un exercici de democràcia: ens hem coordinat per demanar als nostres representants electes als claustres de les universitats que sol•licitessin als rectorats la convocatòria de claustres extraordinaris, i hem debatut i aprovat amb una amplíssima majoria el Manifest conjunt», ha explicat Gispets.
Els set claustres extraordinaris de les universitats públiques es van celebrar en un interval de pocs dies, entre el 17 i el 25 d’octubre, i el dia 29 s’hi va sumar el de la UVic-UCC. El vot favorable al Manifest ha estat àmpliament majoritari, amb percentatges que han anat del 75 al 90 %. Si els claustrals s’haguessin reunit en un claustre únic, el suport hauria estat del 84 %.
Cal tenir present que, com han recordat els ponents, en els objectius fonamentals de les universitats del sistema universitari de Catalunya (LUC 2003) s’inclou el foment del pensament crític i de la cultura de la llibertat, la solidaritat, la igualtat i el pluralisme, i la transmissió dels valors cívics i socials propis d’una societat democràtica. Per tant, la comunitat universitària no pot defugir el seu compromís en la defensa dels drets i la democràcia.
Contacte:
Universitats pels Drets Civils
universitatspelsdretscivils@gmail.com