És legítim manifestar-se per defensar la unitat d’Espanya, però fer-ho amb aquests personatges porta indirectament, com a conseqüència, recolzar també la violència policial. No saben el que fan, vull pensar.
Avui és 8 d’octubre i la manifestació a favor de la unitat ha estat multitudinària. Han vingut de molts indrets de Catalunya i d’Espanya. Han parlat en Borrell, en Vargas Llosa, en Ribera, Jiménez Villarejo, etc. i cap d’ells destaca per una mínima estima al que és Catalunya.
Estic trist, perquè em nego a pensar que tots els manifestants estiguin d’acord amb l’actuació de la Guardia Civil i la Policia Nacional l’1-O, però molts si que ho estaven tal com resaven els rètols que exhibien. Hi havia Veterans dels Boines Verdes (COE), gent de la legió, banderes inconstitucionals, etc. i la gent seguia allà en to de festa.
És evident, o això vull pensar, que molts dels manifestants no sabien el que estaven fent. I m’explico. És legítim manifestar-se per defensar la unitat d’Espanya, però fer-ho amb aquests personatges porta indirectament, com a conseqüència, recolzar també la violència policial.
Em nego a creure que hi ha tanta gent així, malgrat n’hi ha, però això indica dues coses; la primera, és que la societat està malalta, no es pot defensar la violència en democràcia sigui quina sigui la causa; i segon, el poc criteri de molts ciutadans que per defensar una cosa legítima es situen al costat dels que odien Catalunya i aplaudeixen la violència.
Em nego a creure que a casa nostra la majoria dels unionistes tenen aquest pensament malgrat així es manifestaven. Haig de contenir-me per no expressar la meva ràbia davant la poca empatia d’aquesta gent amb els ferits i agredits l’1-O. Estic segur que no saben el que han fet, malgrat la legitimitat del que defensen. Amb això molta culpa la té el discurs del Borbó. Clar que d’ell no podíem esperar res de bo si pensem lo nocius que han estat els Borbons a casa nostra: Alfons XIII prohibint el català a les escoles, Felip V decret de nova planta i ara Felip VI defensant l’atonyinament de catalans pacífics i desarmats (incloent avis o nens).
Els unionistes segueixen sent minoria, i la democràcia va d’això. Si haguessin votat ‘NO’ tots els que no ho van fer l’1-O (la qual cosa és completament impensable: cap SI, cap vot en blanc o nul) ni així haguessin guanyat el referèndum.
Cal tranquil·litzar-nos doncs. Fa ràbia, cert. És preocupant, no tant. El que és important és que aquí tenim un esperit democràtic que manca a molts llocs de la península Ibèrica, i això no pot perdre. Costarà, si. Serà dur, indubtablement, ningú va dir que seria fàcil. Utilitzaran eines poc democràtiques, mentides als mitjans de comunicació, pervertiran la veritat, utilitzaran la violència un altre cop, la justícia seguirà sent injusta, i no sé quantes coses més. Però nosaltres ni cas, qui dies passa anys empeny i ho tenim a tocar més que fa un mes.
I per a mostra del que dic, només afegir que ahir, Adolfo Guerra, va dir a Onda Cero: “las escuelas y centros educarivos de Cataluña hace 40 años que están controlados por un profesorado sectario que se dedica a adoctrinar a su alumnado de manera fascista, a la manera de Adolfo Hitler y sus juventides hitleranas”
Aquest és del país del que volem i hem de marxar. Endavant. Ja queda menys. Som majoria i guanyarem.
Juli Pujade és Professor Titular de la Universitat de Barcelona i acreditat a catedràtic d’Universitat des del 2012. Taxònom d’himenòpters parasitoids, Llicenciat (1982), en Grau (1983) i Doctor (1991) en Biologia per la UB. Va obtenir el premi extraordinari de Doctorat concedit per la UB (1991). Ha estat cap de Grups de Recerca de projectes plurinacionals des del 2004 fins l’actualitat. Ha publicat més de 400 treballs en revistes científiques, llibres o capítols de llibre.