Sé que en altres llocs van decidir no permetre votar. Una de les raons per les que ho vam fer és perquè crèiem que un cop havien votat, donat que repartien estopa en alguns llocs, era poc probable que hi hagués algú que anés peregrinant pels diferents col•legis. A més, en les àrees rurals es coneix tothom.
Vaig ser presidenta de mesa a Raimat. Ens va caure el programa abans de dinar i no vam poder entrar més DNIs. A partir d’aquell moment vam treballar manualment i vam anar apuntant tots els DNIs indicant si eren al cens del poble o no. La llista la té l’administració i pot comprovar-se que van votar només un cop. Evidentment és una pràctica irregular, i vam prendre aquesta decisió perquè ens arribava gent de pobles propers o de Lleida on era impossible votar. Vam anotar-ho com a incidències, i vam primar el dret a vot d’aquestes persones. Més irregulars van ser les càrregues policials comparades amb això, tal com van fer notar els observadors internacionals. En la nostra mesa van ser 61 persones de fora el cens, de 216 que van votar en total.
Sé que en altres llocs van decidir no permetre votar. Una de les raons per les que ho vam fer és perquè crèiem que un cop havien votat, donat que repartien estopa en alguns llocs, era poc probable que hi hagués algú que anés peregrinant pels diferents col•legis. A més, en les àrees rurals es coneix tothom.
Salut i república, i endavant.
Rosa Maria Poch és Catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida. Enginyera Agrònoma (UPC) i Doctora en Ciències del Sòl per la Universitat de Gant (Flandes). La seva recerca s’orienta a la micromorfologia aplicada a la gènesi i al maneig dels sòls.