El que legitima el vot de l’#1-O

L’Estat veí fa temps que no ens representa i amb les seves darreres mostres de vulneració de drets d’expressió, premsa i -en les darreres hores, amb la intervenció del correu postal- a la confidencialitat de les comunicacions, ens donen sobrats motius per tancar ja la llarga llista de greuges que ens maltracten.

 Alvarez.jpg
Sílvia Alvarez i Ribes

A banda de la incredulitat i impotència que produeixen les mesures de repressió d’aquest Estat Espanyol que ens assetja, adonar-se de la seva manca de respecte a marcs normatius internacionals i a drets fonamentals del poble català, als seus càrrecs electes i a les seves institucions pròpies, és dolorós. Tot ens referma en la nostra voluntat de votar i de voler la independència. L’Estat veí fa temps que no ens representa i amb les seves darreres mostres de vulneració de drets d’expressió, premsa i -en les darreres hores, amb la intervenció del correu postal- a la confidencialitat de les comunicacions, ens donen sobrats motius per tancar ja la llarga llista de greuges que ens maltracten. L’actuació del govern espanyol, junt amb els seus tribunals i fiscalia de part, tot té l’empremta d’un estat totalitari que ha perdut la credibilitat institucional amb la seva manca de separació de poders. Aquest estat d’excepció creat a Catalunya per part d’aquest estat in-creible que nega inclús el parlament sobiranista que respon al mandat sortit de les eleccions del 27 de setembre 2015, ens legitima, en definitiva, en la voluntat i la necessitat de voler comptar-nos en la mesura real de les nostres adhesions.

Per això reivindiquem com lícita la celebració del Referèndum del pròxim 1 d’octubre. Perquè la realitat del que està passant a Catalunya ens empeny a voler canviar la legalitat que emana d’un estat que clarament no ens comprèn. Aquest estat hostil nega dos fets fonamentals: l’existència d’una part important del poble català que ha demanat reiteradament el vot en les mobilitzacions pacífiques multitudinàries més grans que han vist Europa i el món, i un govern únic, el català, que està responent al mandat popular al carrer i a les urnes. El nostre és un govern que institucionalitza els anhels de la ciutadania, fent que el que hauria de ser normal, esdevingui històric i exemplar, una demostració de democràcia en estat pur: posar urnes per permetre que les catalanes i catalans puguem decidir si efectivament volem que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República. Molts volem votar per trencar qualsevol vincle amb aquest Estat Espanyol que ara no és més que un vergonyós opressor que ens revelem a seguir tenint com a referent.

Silvia Alvarez i Ribes és Consultora de Redacció Formal/Acadèmica i Tutora de Tècniques d’Estudi a The University of Edinburgh i Queen Margaret University, també a Edimburg, des de 2006.

Com és que Espanya respon amb odi, bel•ligerància i censura, i no amb pena i conciliació en vers una Catalunya que vol marxar?

 

No entenc per què Espanya s’enfada i menysprea Catalunya i quan el poble diu que vol votar i que vol marxar, en lloc de buscar maneres de retenir-nos es mostren possessius i intransigents. Si estan tan enfadats, tranquils que aviat ja no estarem amb ells i ja es podran relaxar. Anem endavant que això ja ho tenim.

 Bach.jpg
Àlex Bach

En un món on es tendeix a la globalització, a la fusió, als grans conglomerats, Catalunya sembla anar contra corrent. Motius per defensar una república catalana no en falten: 1) governar països petits és més efectiu que governar països grans (hi ha menys diferències culturals, necessitats més similars, etc…), 2) Catalunya té prou envergadura com per ser autosuficient i exercir solidaritat de forma altruista, voluntària i convençuda, i 3) Catalunya, avui, com a comunitat autònoma no té futur doncs portem molts anys amb governs centrals de dretes o d’esquerres divergents en ideologia però convergents en un tracte de menyspreu i pertinença de Catalunya que impossibilitat als Catalans expressar tot el potencial de la nostra societat.

Però, a banda d’aquestes raons (i me’n deixo, segur, moltes), un dels motius que més hauria de fer obrir els ulls als que encara votaran que No al referèndum o aquells que ni tan sols exerciran el dret fonamental de votar, és que quan Catalunya va avisar que volia la independència, la separació, la resposta d’Espanya ha estat bèl•lica, ofensiva i de menyspreu. En cap moment, l’Estat espanyol ha mostrat ni un signe de voluntat de diàleg, de conciliació, d’aproximació i s’ha escudat rere la ‘legalitat de la constitució’. Democràcies més madures, com l’Anglesa van donar una sortida política a un referèndum demanat pels Escocesos. Com que la política tracta de trobar solucions per al poble, els anglesos les van trobar. Els espanyols, cegats pel seu orgull d’una banda, i víctimes de la ignorància sobre el sentiment català van decidir donar un cop de puny autoritari i negar el diàleg. Recordeu els anglesos com demanaven als escocesos que no marxessin? Algú ha sentit alguna cosa des d’Espanya?

No entenc per què Espanya s’enfada i menysprea Catalunya i quan el poble diu que vol votar i que vol marxar, en lloc de buscar maneres de retenir-nos es mostren possessius i intransigents. Si estan tan enfadats, tranquils que aviat ja no estarem amb ells i ja es podran relaxar. Anem endavant que això ja ho tenim.

Àlex Bach és professor d’investigació ICREA al Department de Producció de Remugants de l’IRTA, departament fundat i dirigit per ell fins al 2016.