Fer recerca en veterinària a la Catalunya independent

La independència farà més properes les nostres propostes als administradors dels recursos per la recerca. També farà més propers els nostres resultats als ciutadans els quals, amb els seus impostos, han de cobrir les nostres necessitats.

MartiPumarola.png
Martí Pumarola

La investigació a l’estat espanyol ha esdevingut, en els darrers anys, un repte quasi impossible per als grups poc nombrosos. De poc han servit molts anys d’activitat continuada en l’estudi de les malalties neurològiques dels animals. Ni la direcció de tesis doctorals, treballs de màster i de grau. Ni la formació continuada de graduats, de residents, i de veterinaris d’arreu. Tampoc ha resultat d’interès la participació activa en congressos i cursos internacionals, col·laborant en projectes de recerca, co-dirigint treballs i estudis de recerca. Ni les publicacions indexades, ni el reconeixement extern. Les nostres diverses propostes de projectes de recerca han topat en els darrers anys amb una resposta negativa, i sempre amb l’argument de “la limitació dels recursos disponibles, malgrat el seu possible interès”.

L’àmbit de recerca veterinària, petit però productiu, sembla que ara ja no sigui prioritari, en un estat espanyol que sempre s’ha dit que compta amb un potencial agrícola i, sobretot, ramader dels més importants de la UE.

Per tot això, ens hem vist abocats a obrir serveis per tal de generar recursos que ens permetin seguir vius en el món de la recerca. Per poder mantenir les nostres línies de recerca i assegurar un present i un futur immediat als nostres becaris. Per poder continuar les nostres col·laboracions amb d’altres grups de recerca. D’aquesta manera, gràcies a la feina que fem dia rere dia, ens mantenim en un nivell acceptable dins el nostre àmbit.

Què ens pot deparar la independència de Catalunya?

No som tan il·lusos com per creure que amb la independència s’acabaran de cop totes les nostres mancances. Sí que hem detectat un interès i una preocupació creixent dels darrers governs catalans per la recerca, per la seva promoció i suport, pel seu futur i, ara, un compromís perquè aquest àmbit estigui entre les prioritats del nou país que volem crear.

La independència farà més properes les nostres propostes als administradors dels recursos per la recerca. També farà més propers els nostres resultats als ciutadans els quals, amb els seus impostos, han de cobrir les nostres necessitats.

La independència ha de permetre generar un pla de gestió de la recerca al servei de les necessitats reals del país, prioritzant aquells àmbits que realment siguin d’interès per a cada sector.

La independència ha de potenciar els grans grups i centres de recerca que ja existeixen al país, però no ha d’oblidar mai els altres grups, més petits, però també interessants i necessaris.

La independència ha d’exigir l’excel·lència dels investigadors i dels grups de recerca per projectar-los, des de Catalunya cap a les xarxes de recerca internacionals.

Una Catalunya independent haurà de promoure també la recerca veterinària en tots els seus àmbits i en totes les espècies animals. I també fomentar els grups multidisciplinars d’investigadors que, des de la veterinària, col·laborin amb els altres àmbits propers. Sols així, amb aquest esperit obert i participatiu la recerca veterinària catalana podrà ocupar el lloc que li pertoca en el mapa científic internacional.

Martí Pumarola és catedràtic d’universitat, adscrit al Departament de Medicina i Cirurgia Animals de la UAB, amb docència a la Facultat de Veterinària. Diplomat Europeu en Patologia Animal, especialitzat en neuropatologia veterinària. Línies de recerca: malalties degeneratives i envelliment animal; neuroncologia veterinària; malalties priòniques; neuropatologia comparada; dret animal..