La feina començarà després

Malgrat que subscric completament l’opinió que com a científics tot ens anirà millor (no pot anar pitjor) en un estat independent, no deixo de treure’m del cap la por de que puguem copiar els vicis i les complicacions que tant critiquem. Per posar un exemple, creieu de debò que ens desfarem dels farragosos sistemes d’avaluació acadèmica i científica, que vicien la promoció del personal?

He de reconèixer que llegint les entrades al blog he tingut una certa sensació de vertigen, una barreja d’il·lusió i por. Malgrat que subscric completament l’opinió que com a científics tot ens anirà millor (no pot anar pitjor) en un estat independent, no deixo de treure’m del cap la por de que puguem copiar els vicis i les complicacions que tant critiquem. Per posar un exemple, creieu de debò que ens desfarem dels farragosos sistemes d’avaluació acadèmica i científica, que vicien la promoció del personal? O dels sistemes de finançament de grups de recerca, que bastant sovint donen al que més té? Sento xafar la guitarra, però recordo –sí, encara recordo!- una il·lusió semblant amb la reinstauració de la Generalitat, i que ben aviat vam veure que copiava en molts aspectes la burocràcia i complexitat inútil de l’estat que ens va en contra. Tant de bo siguem capaços de recordar els errors comesos, i copiar no l’estat del que ens independitzarem, sinó altres estats a qui els va millor. A partir del 2 d’octubre caldrà estar a l’aguait, i vetllar perquè les estructures que es crein i els procediments que s’estableixin siguin transparents i eficients i ens permetin poder desenvolupar les nostres tasques docents i de recerca de manera comparable als dels estats als que ens volem emmirallar. La feina de debò començarà aleshores.

Rosa Maria Poch és Catedràtica d’Edafologia de la Universitat de Lleida. Enginyera Agrònoma (UPC) i Doctora en Ciències del Sòl per la Universitat de Gant (Flandes). La seva recerca s’orienta a la micromorfologia aplicada a la gènesi i al maneig dels sòls.