M’agrada que entre tots intentem fer un signe +,
com en aquesta tarda intensa i màgica,
un signe de sumar visible des de l’aire,
i no de provocar, de derrotar o d’humiliar.
M’agrada que entre tots intentem fer un signe +,
com en aquesta tarda intensa i màgica,
un signe de sumar visible des de l’aire,
i no de provocar, de derrotar o d’humiliar.
Sumar!: allò que Catalunya no sap fer mai
i Espanya encara menys:
a Catalunya, dispersió i engrunament,
a Espanya, esclafament i imposició.
la difícil suma de raons i de voluntats,
quina falta ens fa a tots plegats!
Quants esforços malversats en dogmatismes,
quantes il•lusions avortades per la covardia,
quantes esperances dilapidades en terceres vies
que l’altre no vol ni escoltar!
M’agrada ser amb tanta altra gent en aquest gran signe +.
No me’l crec gaire, perquè ni Catalunya ni Espanya
no són llocs amb tradició ni ganes de sumar.
Però alguna cosa hem de fer, si creiem realment en la suma,
en la conversa, en el futur, en la llibertat.
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona, investigador en termodinàmica i física estadística de sistemes fora de l’equilibri. També ha publicat una àmplia obra poètica. Entre els seus llibres de Física destaca Extended irreversible thermodynamics (amb J. Casas-Vázquez i G. Lebon), i entre els de poesia L’avinguda i el laberint (Poemes sobre Catalunya i Espanya)(2013).