L’experiència participativa i democràtica de base que representen els nonats Consells de Conca s’hauria de recuperar sense dubtar ni un moment per part d’un futur govern de la República Catalana. És un exemple d’actuacions que ens acosten a una gestió participativa en el marc definit per les normatives europees i que s’han quedat frustrades dins l’estructura de l’estat autonòmic.
A les darreries de l’any 2010 el Govern de la Generalitat, desprès d’un acord adoptat per unanimitat al Parlament de Catalunya, va aprovar el primer Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) per al període 2010-2015.
No entraré en aspectes estrictament ambientals del Pla, com poden ser els relacionats amb els cabals ambientals dels nostres rius, els efectes de la utilització dels marges dels rius o l’evolució dels recursos en relació amb el canvi climàtic. Tal com demanava la Directiva Marc de l’Aigua europea (DMA, 2000), el Pla tenia 4 eixos fonamentals:
1. Sostenibilitat ambiental.
2.Racionalitat en l’ús del recurs
3. Sostenibilitat econòmica
4. Sostenibilitat social: entesa com la participació pública proactiva, mitjançant processos d’informació i consulta en les decisions a prendre.
La concreció d’aquest quart eix es va desenvolupar, amb el lideratge de l’Agència Catalana de l’Aigua, a partir d’aquests criteris: Treballar a nivell de conca, comptant amb el màxim nombre d’actors diversos de cadascuna, dissenyar un procés participatiu obert i finalitzar amb la implantació dels Consells de Conca. Es va partir del treball de molts científics i tècnics i es va comptar amb la participació activa de més de 1500 persones que pertanyien a l’administració local, al sector industrial i empresarial, a grups ecologistes, al sector agrícola i ramader, a l’entorn científic i àdhuc als propietaris forestals.
Un cop aprovat pel Govern aquest primer Pla, s’havien de constituir els Consells de Conca a les Conques Internes de Catalunya i a la “Part Catalana de la Conca de l’Ebre”, sense oblidar la Garona, conca compartida amb l’estat francès. Haurien estat un punt permanent i periòdic de participació social i alhora de descentralització real de l’ACA.
El Pla va ser el primer elaborat dins l’Estat espanyol i únic aprovat dins del termini previst, i va merèixer l’elogi de diferents sectors científics, socials i ambientals de molts països de la UE. Val a dir que l’Estat espanyol va rebre una reprovació de la UE per no haver presentat els plans de conca fins molts anys després dels terminis exigits, gairebé al final del període de vigència (2015), malgrat que el de Catalunya estava llest a temps.
El gener de 2011 va començar a gestionar aquest país nostre un nou govern, que no va contemplar la constitució dels Consells de Conca. Hom pot entendre o no l’aplicació de determinades mesures econòmiques per tal de retallar despesa pública. El que és insòlit és l’eliminació d’òrgans de participació activa, ja que el cost econòmic dels Consells de Conca era baix en termes absoluts. Estava programat fer els debats a la seu dels Consells Comarcals.
L’experiència participativa i democràtica de base que representen els nonats Consells de Conca s’hauria de recuperar sense dubtar ni un moment per part d’un futur govern de la República Catalana. És un exemple d’actuacions que ens acosten a una gestió participativa en el marc definit per les normatives europees i que s’han quedat frustrades dins l’estructura de l’estat autonòmic. Entre competències compartides, finançament escanyat, i molts cops autèntica falta d’interès de qui n’hauria de ser responsable, una molt bona feina de preparació ha quedat en no res. Volem votar SI el dia 1 d’octubre per canviar per sempre aquest panorama i dotar-nos d’un sistema polític on el punt de Sostenibilitat Social mencionat abans sigui una guia constant de l’actuació de l’administració.
Xavier Fusté Miquela (Barcelona,1952) és doctor en Biologia. Ha treballat a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), a l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient, a l’Ajuntament de Molins de Rei, responsable de Transferència de Tecnologia del CSIC-Catalunya. També ha treballat com a professional liberal a 4 consultores: AMBIO, GPF, TECNOAMBIENT i TRS. He estat assessor ambiental de la CONC. Els darrers 12 anys ha treballat a l’Agència Catalana de l’Aigua en temes de participació, contaminació química de sediments de rius, i contaminació química d’aigües marines costaneres.